El darrer mes he estat capficat en la preparació dels materials d’un curs en -linia destinat a tècnics de cultura, turisme i festes de diversos ajuntaments de Catalunya. L’experiència ha coincidit, en el temps, amb la relectura d’un llibre apassionant i inspirador, que reprenc de tant en quant: Zen i l’art del manteniment de la motocicleta, de Robert Pirsig.

Des de primers de setembre estic totalment capficat en l’elaboració dels materials pel curs “Els paisatges festius” que imparteixo, com a professor, a través d’Internet, a una vintena de tècnics de cultura, turisme i festes catalans. El curs me’l va demanar la Universitat Rovira i Virgili abans de l’estiu i consta de quatre parts: 1. Teoria de la festa; 2. El calendari festiu català: primavera i hivern; 3. El calendari festiu català: estiu i tardor; i 4. Turisme i festes populars: a la recerca de l’equilibri necessari.

La preparació dels materials ha coincidit, afortunadament per a mi, amb la relectura del llibre: Zen i l’art del manteniment de la motocicleta, de Robert Pirsig. Es tracta d’un d’aquells llibres inclassificables, admirablement escrit, difícil de comprendre en una primera lectura i que posa al lector en el mateix dil·lema que l’autor planteja. El llibre narra el viatge d’un pare i un fill amb una moto per carreteres secundàries dels Estats Units. Sobre la moto, el protagonista va narrant la transformació personal experimentada per ell en relació al mateix viatge fet uns anys enrera. De com va acabar embogint mentre perseguia el “fantasma de la racionalitat” i de com va renéixer en descobrir, gràcies al budisme, el concepte de qualitat, la clau de volta que permet superar el món dualista occidental que permanentment està contraposant l’objecte al subjecte. La qualitat és la relació entre l’objecte i el subjecte. El llibre és tot un tractat de filosofia que argumenta i defensa la idea que és possible i molt necessària la trobada entre el pensament occidental i l’oriental. I ho fa amb qüestions pràctiques, allunyat dels conceptes místics, trascendentals, dels llibres d’autoajuda o dels incomprensibles llibres filosòfics. És un llibre d’introducció a l’art de pensar, una història de la filosofia, un llibre que qüestiona el mètode científic i el sistema educatiu occidental, però també un llibre en positiu, que reflexiona sobre els fonaments del món actual, qüestionant-los però replicant amb arguments als moviments anti-tecnològics. El Buda, diu en alguna pàgina, és tant en els pètals d’una flor com en l’engranatge d’una moto.

El llibre, que és d’aquells que et pot deixar tota una nit en vigília i la lectura del qual vaig començar a finals d’estiu com una distracció necessària, m’ha resultat imprescindible i m’ha ajudat molt a afrontar l’elaboració dels materials i la preparació del curs És la primera vegada que em trobava davant la comesa d’explicar i transmetre coneixement a altres persones de forma estructurada i no sabia per on començar. El primer repte va ser mirar d’explicar de forma analítica, abstracta, què és una festa, quines són les característiques que podem trobar en qualsevol festa… una qüestió gens fàcil… fins que es troba el mètode. Fins que es veu que només cal discernir entre els elements i les funcions de la festa. Exactament igual que si es vol analitzar una motocicleta: hi ha els elements (dues rodes, un manillar, un dipòsit…) i unes funcions (locomotora, motriu, propulsora, etc).

El llibre també m’ha ajudat molt a entendre com funciona el procés de transmissió de coneixements. Per entendre que la tasca d’intentar emprendre (i transmetre) la comprensió racional sobre què és una festa és, en realitat, una tasca impossible. És com anar a pescar amb una xarxa de forats mitjans: pescarem els peixos grans i mitjans, però se’ns escaparan els petits. Els detalls (els peixos petits) se’ns esmunyiran i mai podrem acabar de comprendre-ho del tot, perquè la festa és sobretot una vivència, una experiència viscuda.

En un altre post faré la valoració de tot aquest procés que, tot i que m’està essent dificultós, m’ha permès aprendre moltes coses i també m’ha fet entendre com ha canviat la visió que tenia jo de les festes ara fa deu anys en comparació amb la que tinc ara. I sobretot, quant camí em falta encara per recórrer… Tot un viatge.

(NOTA: algun dia escriuré el llibre: “Zen i l’art del manteniment d’un espai web”)