En J s’ha convertit en un dels meus lligams amb el món pagès. Quan em veu sempre em crida i em dona alguna feina a fer (que si vine cap aquí que vull que vegis això) o bé m’informa de les principals activitats culturals i festives de la comarca (que si demà a dos de nou hi ha una concentració de tractors antics que no et pots perdre..). I n’estic encantat. Així que, quan l’altre dia em va dir si volia veure “una cosa que segurament no havia vist mai”, no ho vaig dubtar gens ni mica i, sense ni preguntar de què es tractva, ens vam citar pel dijous a primera hora al matí.

Encara que havia dormit poc perquè havia estat a les Festes del Tura d’Olot, de bon mati vaig acompanyar a en J a fer farinada. Una de les tasques habituals d’aquests dies de setembre entre la pagesia que té animals és anar a fer farinada. Amb la tasca als camps força ralentida -només s’ha d’anar a estripar la terra de tant en quant- ara cal ocupar-se dels animals. La farinada és el nom que es dona a a barreja de diferents cereals i llegums triturats que es dóna al bestiar boví i porquí. En el cas d’en J, la seva farinada consisteix en la trituració del blat de moro que serveix d’aliment per als seus galls, gallines, pollastres i polls.


Així que ens trobem l’ajudo a carregar els sacs de gra de blat de moro dins la meva furgoneta i, sense haver esmorzat, ens dirigim cap un mas de les afores de Verges, a casa un amic seu que té una farinadora. Durant el trajecte li pregunto a en J si el blat de moro que porta és transgènic i em diu que no, que ell té un parell de camps “sans” i que el gra d’aquests és els que fa servir per donar de menjar a les gallines. Aquest blat de moro és de la collita de l’any passat. I és que, -m’assegura amb un somriure a la boca- a les gallines no se les pot enganyar: si intentes donal’s-hi blat de moro transgènic, se’l posen a la boca i amb mala cara l’escupen a terra com dient bbbffff!


Arribats al mas, sorgeix una conversa informal entre els tres. M’expliquen l’auge que ha experimentat en els darrers anys entre els pagesos la compra-venda de tractors antics i també m’expliquen que encara hi ha alguns antics molins farinadors a la comarca. Jo els explico que vaig estar vivint un any al Nepal i que, a les muntanyes, els molins d’aigua per triturar cereals, són plenament actius i que els fan amb dues pedres rodones grosses que s’activen per la força de l’aigua. – Com els d’abans d’aquí, em diuen… Després iniciem la recurrent conversa sobre els maleïts transgènics i sobre la duresa de la feina al camp (començo a pensar si no es tracta d’una estratègia dissuassòria…).


En aquesta farinadora, que és una evolució dels antics molins de moldre gra en base a dues grans pedres que es fan giravoltar una sobre de l’altre, el procés de convertir el blat de moro en farina comença quan el gra s’introdueix (a mà perquè està espatllat el mecanisme) per una banda de la màquina. El sistema triturador funciona a partir de l’energia que li proporciona un tractor engegat que està connectat a la màquina. Quan el gra cau dins la màquina aquesta el tritura, amb força rapidesa i eficàcia, separant la farina d’altres restes més sòlides que hi pugui haver. Per fer farinada amb aquesta sistema calen, a més a més del tractor i la farinadora, almenys, dues persones: una que introdueix el gra per una banda i l’altre que s’ocupa d’anar controlant els sacs on es va dipositant la farina.


Dels onze sacs plens de gra que portem s’en fan set plens de farina. Exactament el mateix pes, això si! -remarca en J. Dels sacs de farina, un parell es queden al mas propietari de la màquina. En el món pagès l’ajuda mútua funciona com a sistema bàsic de cooperació entre les unitats econòmiques. El troc (et deixo el tractor i tu em dones adob) o en el cas que ens ocupa (et deixo la farinadora a canvi d’un parell de sacs de farina) és encara avui un potent i eficaç sistema de treball. Fins i tot alguna maquinària es compra colectivament…