Que l’ou com balla està relacionat amb la festa de Corpus és una evidència històrica que pot ser documentada abastament. Ara bé, també es pot documentar i demostrar que posar ous damunt de brolladors d’aigua guarnits amb flors ha estat una pràctica festiva utilitzada històricament en altres celebracions al llarg de l’any, més enllà de les dates de Corpus. Una prova rotunda que permet desmentir la interpretació absurda segons la qual l’ou seria una representació de l’òstia consagrada.

La relació de l’ou com balla amb la festa de Corpus ha estat popularment una relació indisociable. Una d’aquelles veritats indiscutibles, acceptada i donada per bona per molta gent. Però en canvi, la història ens forneix amb molts exemples de com el fet de posar un ou buit sobre un brollador d’aigua ha estat practicat pels catalans i catalanes també en d’altres moments, més enllà de la festa de Corpus.

A Montblanc, per exemple, tal i com es documenta al Llibre Verd, durant la festa del barri de Sant Isidre, pels volts del 15 de maig, es guarnia la capelleta que aquest sant hi tenia “amb boixets i l’ou com balla”. També he trobat documentada la presència de l’Ou com Balla a Terrassa al llibre “Terrassa, la festa al carrer. Present i passat“, de Joaquim Verdaguer i Caballé, arxiver de l’Arxiu Municipal de Terrassa, on es preparava per a una altra festa fora de dates de Corpus. Durant les festes dedicades a la Mare de Déu de Montserrat al barri del raval de Montserrat, al segle XIX, “davant la capelleta de la Mare de Déu s’improvisava, encerclat per una reixa decorada amb flors i ramatge, un brollador que sostenia l’ou com balla”. Sense anar gaire més lluny en el temps, des del 1925 a Cardona també es fa l’ou com balla, en motiu de la festa de Sant Jaume, el 25 de juliol.

La presència de l’ou com balla en festes situades fora de les dates de Corpus posa en entredit la estreta relació que se suposa que té aquesta pràctica amb la festa del Corpus. Vull dir que si bé és radicalment cert que és durant el Corpus quan més es posa en pràctica aquest joc festiu que és l’ou com balla, històricament s’han posat ous en brolladors per tal de fer-los ballar en altres festes al llarg de l’any. Aquest fet és una prova evident que, almenys, desmenteix la desafortunada (i tendenciosa) opinió d’alguns de relacionar l’ou amb l’hòstia consagrada (una opinió que, per cert només sustenten amb el pobríssim l’argument que tant l’ou com l’hòstia tenen una forma més o menys esfèrica).

Per cert, per a veure uns altres tipus d’ous ballant aquests dies, en aquest cas sobre una bicicleta, no et perdis això que fan a Barcelona aquest dissabte…  Una vegada mentre feia un reportatge fotogràfic de la Festa de Corpus de Barcelona vaig fer una broma semblant a un conegut recercador de la cultura popular barcelonina. Li vaig dir “mira, mira els ous com ballen” mentre botava sobre mi mateix i assenyalava el meu entrecuix. Tot i que va riure força (li devia agradar la broma), em va titllar de sacríleg i em va acusar de profanar les sacrosantes tradicions religioses. Mare meva…