En la tradició cristiana, el mes d’octubre està vinculat, per raons que desconec, amb el res del rosari. Fa temps que penso que resar el rosari, com feien habitualment les nostres àvies i avis, és una pràctica que té més a veure amb l’assoliment de la pau mental, la pau interior, la serenitat, que no pas amb l’expressió d’una determinada fe. El fet que en l’espiritualitat tibetana també es practiqui aquest anar passant boletes amb la mà mentre s’entona una cantarella, així m’ho fa pensar.
Al Nepal, en els barris, pobles o ciutats on viuen comunitats d’origen tibetà, com els sherpes, els tamangs o els propis tibetans, és molt freqüent veure per tot arreu, que els homes i les dones -sobretot els més majors- duen entre les mans una espècie de rosari. Mentre caminen pel carrer, mentre són dins una tenda comprant o mentre són en un banc ajaguts, molts fan anar aquest aparell que subjecten entre les mans al temps que reciten tímidament una espècie de cançoneta. Els rosaris tibetans consten d’un número variable de boletes, normalment 108, un número sagrat per a ells. Són fets amb tot tipus de materials, normalment fusta, òssos o llavors. És sorprenent la quantitat de rosaris que hom pot veure en els barris on aquestes comunitats viuen, i especialment al voltant dels temples o “stupas”.

El fet que l’ús d’aquest aparell estigui tant arrelat es troba en que és un instrument que serveix per recitar “mantres”. En la religió buddhista és molt important l’assoliment de la pau mental. Només aconseguint pau mental, hom pot gaudir de felicitat i aconseguir eliminar el dolor. Hi ha diverses maneres d’assolir pau mental, però les més conegudes són les tècniques de concentració de la ment i les tècniques de meditació. Tot i que són innombrables les tècniques d’aquest estil, segons sigui l’escola o branca del buddhisme, la majoria tenen per objectiu la concentració i el domini de l’atenció. Així, per exemple, la Vipassana, és una d’aquestes tècniques que permeten -en aquest cas mitjançant la concentració en la pròpia respiració- l’assoliment de pau interior. Una de les tècniques de meditació consisteix en la recitació dels anomenats “mantres”. El “mantra”, que és secret, personal i intransferible, són un conjunt de síl·labes que estructuren paraules i frases en tibetà. Algunes són oracions, però la majoria són repeticions cacofòniques de paraules, que en conjunt i després de repetir-les una vegada i una altre, produeixen un efecte asserenador, quasi extàtic, en qui les practica.

Jo no he passat mai el rosari ni he recitat mai mantres però tinc la impressió que el rosari cristià degué tenir en origen i té una funció semblant. M’explico: més enllà de ser una oració, una pregària, sigui de la religió que sigui, el pas repetitiu d’unes boletes amb les mans, una vegada i una altra, recitant o no unes paraules de forma més o menys repetitiva, té un efecte pacificador sobre la ment de la persona que l’efectua.