Una altra de les tasques que es comença a fer a mitjans de setembre i que dura fins a finals d’octubre és la collita dels camps de blat de moro. Una vegada passada la calor forta i amb el fruit ja desenvolupat, els camps es deixen de regar i s’espera que la planta i el seu fruit, la capsa o panotxa, s’assequin. Quan el gra de la panotxa adquireix el punt òptim de maduració es pren la decisió de fer la collita, el moment culminant de tot el procés.


Els primers camps que es treballen es corresponen a aquells camps que van, sencers -capses i la resta de la planta tot barrejat- per a menjar del bestiar. D’aquest tipus de collita se’n diu ensitjar i es fa amb uns tractors especials que tallen i ho trinxen tot al mateix temps. La barreja es guarda al mateix tractor i es posa dins de sitges per donar-ho com a menjar a vaques i porcs.


Més tard, de finals de setembre i fins finals d’octubre es fa la collita dels camps de blat de moro que serveix per a fer pinso per a animals. Aquest tipus de collita es fa amb uns tractors especials que tenen la facultat de separar la panotxa de la tija de la planta per, tot seguit, i en el mateix procés, treure el gra de la capsa. En aquest tipus de collita, al costat del tractor hi ha un camió que va emmagatzemant els grans de les panotxes. El que determina el moment de collir un camp és el tant per cent de maduració (sequedat) del gra de la capsa, que per a tal efecte es porta a analitzar cada setmana en uns laboratoris especials. La collita del blat de moro dura fins a finals d’octubre.


No cal dir que havent-hi el 80 % de cultiu transgènic i essent la producció destinada quasibé al 100% als mercats industrials, avui en dia pocs són els fan blat de moro per al consum humà. De l’època quan el blat de moro era una menja per als humans, i també pels animals, en queden només un tipus de construccions, avui abandonades, però presents en molts masos, que aquí anomenen “gàbia”.

Assecador de blat de moro

Es tracta d’uns rudimentaris coberts on es guardaven les capses o les panolles de blat de moro sense esgranar una vegada collides, les unes sobre les altres, perquè s’assequessin. De fet, d’aquestes gàbies també se’n diuen “assecadors” i avui no serveixen més que per guardar-hi trastos.

Una altra gàbia a Sant Iscle d’Empordà, 2010

Antigament la collita de blat de moro es feia quasi bé tota de forma manual. Les famílies que n’havien cultivat anaven al camp a collir les capses, que anaven emmagatzemant al carro per portar-les a la casa pairal. Allà esbossaven les capses en el marc d’una trobada familiar i d’allà anaven a parar a la gàbia o assecadora, on romanien fins que eren a punt pel consum. El blat de moro es feia servir per menjar, tant pels humans com pel bestiar, però també es venia el sobrer. Aquesta és una manera de fer que, amb la industrialització del conreu, ha quasibé desaparegut com a negoci comercial.