Ahir vaig ser a la Cavalcada de Reis del meu poble d’infància: Matadepera. Fa dos anys que hi torno, després d’haver-les viscut intensament, primer com a espectador ben petit i ja més grandet com a participant. Ara, amb la distància i els anys, en tinc una nova perspectiva: la cavalcada i tot el ritus dels Reis em sembla un meravellós encanteri col·lectiu.

Fa dos anys que vaig a la Cavalcada de Reis a Matadepera. Des d’un context de poble no rural, petit, la festa presenta moltes particularitats que la fan especialment interessant. Resumint molt, a Matadepera els Reis surten de les Piscines Municipals, transcorren per diversos carrers fins l’Ajuntament, on llegeixen un pregó de benvinguda. Van acompanyats de cavalls, del patge Xiu-Xiu i de diverses comparses musicals. Tot seguit passen per davant l’església, on fan l’ofrena en un pessebre vivent que s’organitza amb nens i nenes només per a aquest moment. Després enfilen amunt repartint més caramels des de les seves carrosses fins al Pavelló Municipal, on els nens i les nenes més petits del poble reben, un per un, un regal d’algun dels tres reis. La seqüència és doncs senzilla i segurament es podria enriquir de moltes maneres, començant pel lloc per on arriben els Reis i la manera com els nens i nenes els reben…. però bé, no és l’objecte d’aquest article fer propostes, sino simplement esbossar una impressió personal, tot just després d’haver viscut la cavalcada.

A banda de la seqüència ritual de la Cavalcada, amb els Reis tinc una impressió personal ben estranya. Tinc la sensació que hi ha alguna cosa, una energia molt forta i única, la il·lusió, que fa les cavalcades estraordinariament reals. Tant, que oblidem que formalment tot és una festa de tipus carnestoltenc: tres persones disfressades damunt unes carrosess acompanyades per milers de persones també disfressades que simulen uns personatges misteriosos que arriben al poble per a repartir regals, fent ben visible als nens i nenes la presència imaginària que durant dies els pares els han anunciat. Vull dir que la il·lusió que genera aquesta festa entre els més petits és tanta i es contagia tant entre els grans, que un oblida completament que tot allò no és real, que darrera els reis i els patges hi ha cares conegudes, que hi ha una organització, que és com si fos veritat però que no ho és… És com si fos un gran encanteri, una gran obra d’art col·lectiva que produeix encantament entre tots els que hi assisteixen i els que hi participen. És una manifestació de la festa popular en estat pur. Estic meravellat.