Tones de carbó pels que aquests dies llancen bombes i entren amb tancs i escopetes, per la força, a casa d’altri. Tones, tones de carbó pels assassins, pels genocides, pels terroristes d’Estat. Carbó llançat amb ràbia sobre les seves testes. Tones de carbó també pels que llancen coets-míssil erràtics al poble del costat, i pels que s’immolen en cafès i autobusos buscant la revenja i la santedat. I sobretot, carbó, molt de carbó, i ben negre, pels que ens forcen a seguir aquesta guerra cada dia, a cada hora, minut a minut. I pels que, amb els seus comentaris, ens forcen a prendre’n part, a posicionar-nos en un bàndol o l’altre, en un conflicte massa complex com per abastar-lo íntegrament, com si la pau no fos una alternativa real.