En aquests dies de dejunis i meditació, no em puc estar de pensar en els cursos de meditació Vipassana, que he fet durant les meves estades al Nepal. En un proper post prometo explicar què hi vaig aprendre i perquè crec que val la pena fer-ne un. Però avui penjo aquesta imatge, presa a la Vall de Manang, al cantó est dels Annapurnes, al Nepal, l’any 2007. La imatge m’agrada perquè il·lustra bé quin tipus de religió és el budisme. Qualsevol que hagi fet meditació entendrà desseguida el sentit d’aquesta pintura.

Aquesta pintura, que il·lustra els pensaments d’un buda de color groc, era amagada a l’interior d’un dels murs que hi ha a les entrades (i sortides) dels pobles de les muntanyes de Manang, conjuntament amb rodes d’oració, pedres amb inscripcions i pintures.

Aquesta espècie de murs -que vindrien a fer les funcions tant d’un rètol de benvinguda com les d’una creu de terme, per marcar-ne els límits-, són a tots els pobles de cultura tibetana i s’anomenen “manis” o “manes”.

En alguns d’aquests murs, a més a més de les rodes d’oració també hi ha pintures, dels sants buddhistes (en el buddhisme hi ha Buddha, que vindria a ser Jesucrist, i tota una munió d’escolars, que equivaldrien als profetes, i els bodhisattvas, que vindrien a ser els sants i que en el budisme són totes aquelles persones que renuncien a la il·luminació però que volen ajudar als altres en l’assoliment de a felicitat). Aquesta es correspon a un bodhisatva local.

La imatge és genial perquè retrata amb precisió el que pot passar mentre es medita. El cap, l’atenció, que no pot parar quieta (és el que es busca controlar) va d’un cantó a l’altre, del passat al futur, d’una persona a l’altre, d’un sentiment als desitjos més intensos. En què pensa aquest buda groc? De fe, no és que estigui imaginant a ell mateix cardant amb una dona, perquè el buda és de color blau i ell és groc. Pot aquesta pintura està retratant un pensament de gelosia? El buda groc s’imagina que la seva dona li està fotent les banyes amb un altre?

Bé, conyes apart, la imatge també és interessant perquè en el cap del Buda groc (a la part blava) s’hi pot observar una de les estructures arquitectòniques més importants en el buddhisme tibetà o lamaísta, les Stupes, els temples massissos que guarden les relíquies d’algun buda. A la imatge antiga es pot percebre clarament com l’Stupa és el centre del món, l’axis mundi de la comunitat. De fet, es tracta d’un temple circular, que no té interior (no s’hi pot entrar), i la gent hi dóna voltes al voltant durant els ritus religiosos.


Aquesta estreta relació pensaments-món exterior, exemplificada a la perfecció amb la imatge del barret del buda blanc i l’arquitectura de les stupes, és un dels eixos de la filosofia buddhista i un dels seus principals ensenyaments: nosaltres, a través de la nostra ment, som els creadors de la realitat. És a dir, que nosaltres creem la realitat i que aquesta no existeix sino només quan nosaltres l’observem. Una poderosa afirmació, que coincideix, curiosament, amb els teoremes de la física quàntica elaborada el 1966 per J. Bell.