Enguany estic gravant en vídeo, a títol personal i sense que ningú m’ho hagi demanat, els assajos de la Processó de Verges, que es celebren des de diumenge i fins demà. Però no els estic gravant amb ànim de tenir tota la seqüència ben gravada i els diàlegs sense interrupcions, sino amb ànim d’intentar capturar moments i instants peculiars, singulars, l’ambient general que hi ha, detalls de les persones que hi actuen i de les que s’ho miren, amb la càmera enfocant més al públic que no pas als que actuen…. Vull intentar explicar una intuïció que aquests dies m’ha passat pel cap: que, de fet, els assajos de la processó ja són, en sí, una veritable processó.


Fa dos dies que estic gravant els assajos de la Processó de Verges. Tots els actuants d’aquesta festa es reuneixen, de dilluns a dimecres sant (enguany de diumenge a dimarts perquè dimecres hi ha la final de la copa del rei i han suspès els assajos) per assajar els actes d’aquesta macrorepresentacio teatral que cada any per Dijous Sant es fa a Verges.


I seguint-los, vivint-los, m’he adonat d’una cosa: que en realitat, els assajos són, ja de per si, una Processó. Es cert que molts dies només es fan dos o tres actes i no es fa tota la seqüència sencera i que els actuants no van amb els vestits característics. També és cert que hi ha interrupcions en la seqüència dels fets, perquè el director, corregeix i atura als actuants quan cal. O perquè de cop apareix un cotxe i tothom s’aparta. O que hi ha aturades perquè fallen els micros o perquè una dona empessega (s’entrebanca) i es fa mal. És una processó que es va fent mica en mica: els primers dies no hi ha vestits ni focus i mica en mica es va muntant tota la infraestructura, els llums, el so, etc Els assajos són, doncs, una processó, progressiva o en procés, si es vol.


Els assajos de la Processó de Verges o la Processó dels Assajos és la processó dels nens menjant pipes i bocabadats amb el que fan els grans. És la processó dels de Verges i pels de Verges, la que poden veure els vergelitans que Dijous Sant treballen. La processó distesa, desenfadada, una representació on, si alguna cosa falla, és motiu de broma i gresca. La processó dels asajos és la processó dels jueus bevent ratafia al bar mentre esperen el seu torn, o la processó dels que sopen a la terrassa una vegada ja han actuat. La processó dels nens amb patinet i amb bicicleta. Una processó de la que també en gaudeixen els que consideren que el Dijous Sant hi ha massa gent i és difícil veure res. I la de les dones grans assegudes en cadires fiscalitzant l’actuació de les noves generacions. Durants els dies assajos, a més a més, hi ha sopars de manages, amb excessos. La Processó dels assajos té més de processó vella (com en diuen per aquí) que de la nova processó.


De la mateixa manera que hi ha, almenys dues Patums de Berga: la Patum del Dijous que és pels berguedans i la Patum de Diumenge que és pels de la resta del país, a Verges em sembla que són a l’inici d’un procés que, sino ja ha començat, pot acabar per “desdoblar” la seva festa més emblemàtica. Així, els assajos de la Processó, que comencen la setmana abans i que tenen els tres dies forts el dilluns, dimarts i dimecres sant, vindrien a ser la Processó “pels de Verges”, una processó feta pel gaudi de fer-la, en la que no cal passar comptes amb ningú, que surt com surt, mentre que la Processó de Dijous Sant vindria a ser la Processó massificada, pels de fora, una processó feta per lluir, pels altres, espectacular, on els vergelitans es mostren orgullosos la festa que tenen i lo bé que l’executen.

Insisteixo: encara no és ben bé així, perquè els assajos duren tres dies, no es fa tota la seqüència ritual i la gent no va vestida com correspon a la festa, però em sembla que hi ha en marxa un procés d’aquestes característiques. El temps ho dirà.