Des que sóc al país petit, l’Empordanet, estic recollint una sèrie de paraules que quan vaig arribar no havia sentit mai i que ara ja em són familiars. Són habituals en el parlar d’aquesta zona, com botir, empessegar, romeguera o curculles.

Primera tanda de paraules baixempordaneses (desconec si també s’utilitzen en d’altres comarques) que ja em són més que familiars:

arrabassar – arrencar una planta amb esforç d’allà on està arrelada
botir – inflar alguna cosa (origen de la paraula embotit, carn botida?) Estar botit – estar tip, inflat, ple.
cremar – encendre (els fanals, un llum)
curculla – petxina
empessegar – ensopegar (de “pas segat”?), entrebancar-se
esgavellar – fer malbé una cosa, trencar
esparrecar – esquinçar de mala manera
fressa – soroll
garota/garoina – eriço de mar
grana – postre de músic
grama – un tipus de mala herba
lleixa – prestatgeria de fusta, “estanteria”
llor – llorer
manyac – carinyós, dòcil, “manso” i per extensió estimat, que es deixa estimar
mesell – tossut (per falta de seny)
parar el Sol – prendre el Sol
picar – pegar (a una persona)
rentells – mosquit (culex pipiens)
rinxoles – mosquits petits, de picada forta i dolorosa, i que deixa una ferida prominent (Verges)
tomata- tomàquet
trumfa – patata
trobar romeguera – trobar algú o alguna cosa pel camí que destorba d’arribar prest
viatjant – comercial

També he recollit diverses paraules pròpies del vocabulari dels pagesos, del món forestal i de l’artesania dels carnissers, que reservo pels materials que estic preparant sobre la matança del porc, el folklore de la tramuntana, el foc i el cicle dels productes del camp. Per Internet ara he vist que hi ha qui està recollint el vocabulari altempordanès