Avui s’aprova l’avantprojecte de la Llei del Cinema de Catalunya que, entre moltes altres mesures, emplaçarà a les majors a subtitular o traduir el 50% de les pel·lícules al català. Com sempre sortiran els gossos rabiosos a denunciar que això és una imposició i que tal i que qual… A qüestionar la mesura, vaja. Bé, tenen el seu dret a fer-ho, però nosaltres també a seguir endavant per construir un país normal. I a reclamar els nostres drets lingüístics en tots els àmbits, cinema inclòs. Jo els diria que amb el 50% no n’hi ha prou. Que en volem més. Que ja no ens conformem amb les engrunes, sinó que volem el pa sencer. Que tenim dret a escoltar, en la nostra llengua, les històries que els guionistes, d’aquí o d’arreu del món, ens vinguin a explicar amb imatges, dins unes sales plenes de butaques, o al televisor de casa, via DVD. I no d’aquí a quatre anys sino demà mateix.