Arribem exhaustos però contents a la pensió on estem hostatjats ara. Avui, vigília del primer dia de festa, ha sortit el sol per primera vegada després de vint dies sense veure’l. I amb ell l’ambient de festa que esperavem. A mitja tarda, però, estava totalment abatut, física i mentalment, i no esperava gens ni mica el final de dia que hem tingut…


I és que avui ha estat un dia extrany, almenys per mi. A les 7 del vespre, després d’haver passat tot el dia a casa d’uns dels escultors més coneguts de Mumbai -que ens està ajudant a fer la producció- m’ha agafat un cansament que m’ha deixat ko. Estava exhaust, no sé perquè, i no hi havia res, cap beguda, cap menja, que em recuperés. He hagut fins i tot de aturar-me a seure una bona estona perquè estava marejat i amb la pell més blanca de l’habitual, mentre en C anava a gravar la fressa que sentíem carrer enllà.

Tot el matí, des de primera hora, hem estat gravant com la gent arribava al taller d’en P i s’enduia a casa la figura de Ganesh que havia encarregat i que durant mesos ell ha estat esculpint. De tallers d’aquests, de tamany mitjà, n’hi ha uns 450 a tota la ciutat -i inumerables de petits- i donen feina a moltíssima gent. Membres de quasi 300 famílies han anat passant, pagant i emportant-se les estatues fins a casa seva, on romandran i rebran totes les atencions fins el dia 11, quan seran sumergides dins l’aigua. Amb el crit de “Ganapati bappa…” (Pare Ganesh) que es seguit per un llarg “…mooooorya!” (torna una altra vegada!) la gent marxa amb la imatge del déu amb cap d’elefant entre les mans, amb cotxe, taxi, a peu o en uns carros llogats per l’ocasió fins a casa seva emmig d’un trànsit infernal.

La gravació de la recollida de les imatges del mati ha estat molt llarga però s’ha produit amb molta tranquil·litat, potser massa pel que estem acostumats. Potser per això, a mitja tarda, després del dinar que ens ha ofert en P a casa seva, ens hem sentit terriblement abatuts física i mentalment. Jo no podia donar tres passes endavant, estava de mal humor i m’era impossible pensar. Però en fer-se fosc, i quan ja em pensava que havia de tornar a la pensió a descansar i esperar a recuperar-me fins demà, aleshores hem anat a petar al bell mig de la festa.

Al voltant d’un parell de carrers, dos dels que concentren més tallers d’escultors al barri de Girgaum, el barri antic de Mumbai, centenars de persones esperaven carregades amb diferents tipus de tambors. Eren grups de percussionistes que esperaven que els lloguessin les famílies que anaven a cercar imatges. I poc a poc s’ha anat creant l’ambient de festa que cercavem. Pels carrers, de formsa caòtica i desordenada, grups de gent amb la imatge del déu amb cara d’elefant, circulaven pel mig dels carrers ples a vessar de cotxes, autobusos, taxis i motos. M’ha desaparegut el cansament.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta mena de “cercavila d’arribada o de benvinguda de Ganesh” és sense dubte l’ús de la percussió, en aquest cas l’ús de Dhools i Thasa, dos tipus de percussió propia dels marathis, la cultura autòctona. Veure els grups de timbalers obrint pas a les families amb les imatges m’ha retornat l’energia i l’inspiració. M’ha fet pensar en primer lloc que  si en alguns indrets de casa nostra les batucades brasilenyes han proliferat, no és sino perquè manca creativitat en l’ús d’aquests instruments  (la còpia és un substitut de la falta d’idees).

També m’ha fet pensar que les processons/desfilades/cercaviles amb imatges religioses no tenen forçosament perquè ser silencioses, solemnes i ordenades, com ens té acostumats la religió cristiana. I m’ha recordat una festa semblant que vaig veure a Bhaktapur, on el so bestial dels timbals acompanyava la imatge mentre era fora del temple.

I finalment, m’ha fet pensar que els timbals i els tambors fan molta festa. Que poden sonar de moltes formes: d’una forma excitant, brutal, combinant d’un forma increíble els greus dels bombos (dhool) amb el so de les caixes (thasa), amb un ritme trepidant, pujant i baixant d’intensitat, juntament amb el so pautat dels platerets i algun gong de ferro picat amb forsa amb un martell.