Una noia s’ajeu i, tapant-se la boca perquè ningú pugui llegir-li els llavis, sembla dir-li alguna cosa a l’orella dreta d’una imatge de fang de Ganesh que és sobre la sorra d’una platja immensa i plena a vessar de gent. Es el darrer desig que li demana abans de posar-la dins l’aigua. Al seu voltant sons de petards, tambors, cançons i el crit omnipresent de la festa: Ganpati bappa mooorya! Gran pare Ganesh, torna aviat!

A mig camí entre confessió i formulació d’un desig, la imatge d’aquesta jove parlant amb una escultura de fang resumeix el que és la primera immersió o Visarjan de la Festa del Ganesh Chaturti de Mumbai. Al seu voltant hi ha un reduït nombre de persones, la seva família, que han executat un dels ritus d’aquesta festa: portar la imatge que van comprar dies enrera al mar perquè es fongui, es desfaci, amb l’aigua. D’aquesta manera despedeixen al déu que han tingut a casa durant uns dies.

L’ambient que avui hem trobat a la primera immersió a la platja de Juhu, al nord oest de Mumbai, dóna una idea de la magnitud i dimensió d’aquesta celebració. Jo no havia vist mai res semblant. Una platja, enorme, amb la marea baixant, congregava literalment centenars de milers de persones que anaven a trobar l’aigua portant una escultura de fang a les mans. Els carrers que hi porten estan totalment colapsats per la marea de gent que s’hi acosta en cotxes, camions, taxis i a peu, en carro. Tots van a efectuar un ritus d’acomiadament.

El ritus d’acomiadament, i per extensió la festa, ha hagut d’aixamplar-se en el temps degut a les dimensions que ha agafat en els darrers anys. Pràcticament totes les famílies hinduistes de Mumbai la celebren i la ciutat té vora 20 milions d’habitants, essent la tercera més gran del món, després de Nova York i Tokio.

Tradicionalment, la festa començava amb la processó de benvinguda de Ganesh (la compra de la imatge i posterior trasllat a casa) el primer dia i al cap de 11 dies s’efectuava el seu acomiadament al mar (Visarjan). Però l’augment de la popularitat de la celebració ha fet que hi hagi families que facin el ritus l’endemà, o al cap de 3, 5, 7 i 11 dies després. Sino fos així la festa colapsaria.

I malgrat això, avui, dia de la primera immersió, dia que suposadament era el dia més fluix, el que hem vist supera qualsevol idea que hom es pot fer de la participació en una festa. No vull ni pensar què passarà el dia 11…. Ja hem hagut de canviar de plans diverses vegades i ja no descartem fer-ho els propers dies.

Avui, per exemple, ens ha costat tota la tarda trobar el lloc. Primer -després de una hora en taxi- hem arribat a un poble koli, on per cert la platja era literalment un femer on hi dipositen totes les deixalles. Hem estat molt ben rebuts, ens han obert les cases d’un parell de famílies perquè gravéssim però desseguida hem vist la platja gran enllà. Hem estat prop de tres quarts d’hora més per arribar-hi, enmmig d’un caos terrible.

A mig camí hem decidit baixar perquè ja erem dins la processó/desfilada que duia a la platja. Allà hem estat filmant almenys quatre hores de constant desfilada de gent efectuant el ritus d’acomiadament. Exhaustos, un dia més, ens ha costat quasi vint minuts trobar un Rickshaw, (tots anaven acupats).

I, durant una hora i mitja més, mentre tornavem hem anat veient tots els carrers de la ciutat, fins i tot durant les estones que plovia, a vessar de gent cantant, tocant tambors i timbals, portant la imatge a submergir dins l’aigua al mar. Alucinant.

Els ritus d’immersió dins l’aigua d’imatges religioses també són presents, amb formes i propòsits diferents, en d’altres tradicions, com la cristiana. Quan arribem a casa en faré un article, comparant algunes pràctiques que tinc documentades per fer ploure a casa nostra amb aquestes de la tradició hindu que he vist avui.