Aquest cap de setmana he acompanyat a l’H en l’estrena del seu nou espectacle En Patufet (i les coses petites) a les Fires de Girona. Dels tres dies d’actuació, amb l’E, la M, en C i la P, me’n queda la idea que l’espectacle és una delícia i que encara té molt camp per recórrer, que funciona, pels petits però també pels grans, i que la H no només és capaç d’explicar històries, sino que a més a més és capaç d’impregnar-les amb el seu estil inconfusible.


Aquest cap de setmana l’H ha estrenat a la Carpa de Titelles de la Devesa de Girona, el seu nou espectacle, el primer en la seva trajectòria que conté l’escenificació d’un conte popular català: En Patufet (i les coses petites). L’espectacle, que he pogut veure néixer i créixer de ben aprop des de fa molts mesos -perquè Botarga Produccions n’és co-productora-, escenifica un relat clàssic de la literatura infantil catalana, que tots els nens i nenes coneixen a la perfecció. Encara que sembli impossible, no l’havia vist mai encara sencer, i m’ha semblat una petita delícia.

L’H domina bé l’art de la construcció de titelles i, a més a més, aconsegueix que els seus siguin uns titelles molt bonics. Els titelles que ha construït són fets, ho puc constatar, amb delicadesa i amor, i amb molta atenció als petits detalls. Titelles artesanals, que han crescut poc a poc, alguns reciclats de personatges anteriors, vestits amb robes cosides a mà i comprades per a l’ocasió.

L’espectacle inclou diferents tipus de titelles (de guant, híbrids-humannettes i de taula) i una panxa del bou, per mi una de les perles d’aquest espectacle, que li permetrà fer també una escena amb ombres.

L’H domina molt bé les tres tècniques que cal aplicar dalt de l’escenari: la manipulació dels titelles, la interacció amb el públic i la improvisació, una tècnica teatral que només es pot apreciar (i gaudir) quan un ha vist diversos passis de l’obra i n’ha pogut veure les petites variacions que s’hi van incorporant.


El Patufet que presenta l’H és un nen valent i espavilat, innocent i espontani, divertit i enrollat, però també  enamoradís, amb un vocabulari propi dels infants actuals, que vol assumir responsabilitats massa complicades per un nen de la seva edat però que de cada acció en treu aprenentatges valuosos. En Patufet aprèn, per exemple, que la música és molt poderosa (quan canta mentre va pel carrer evita els perills) i que davant d’un perill, a vegades es millor quedar-se quiet.

Però en Patufet de l’H no només és un personatge que agrada als petits, fet i pensat per entretenir-los, sino que també és capaç de fer riure als pares que són a la sala quan, per exemple, diu al botiguer que que ha consultat el nom científic del safrà al google, quan explica que per veure patates sota terra cal visió ultravioleta o quan evidencia que ha vist la pel·lícula Matrix amb els moviments per esquivar la roda de bicicleta.


La H ha escrit un guió del conte del Patufet que segueix l’estructura clàssica que tothom coneix però amb algunes escenes afegides marca de la casa. En primer lloc, al principi de l’obra, en Patufet s’adona que té deu petits indis (els dits de les mans), un gag que li serveix per interactuar amb els nens del públic. Més endavant, tornant de casa amb el safrà ja comprat, en Patufet veu una nova veïna al balcó d’una casa i s’hi enamora tendrament.

I finalment, i aquest potser és la variació més important del guió tradicional, introdueix un nou personatge, “Monsieur Papillon”, un cuc-prepapallona que viu sota terra a l’hort del pare d’en Patufet i que, amb les seves ulleres de sol “fashion”, utilitza les formigues perquè li facin diferents models d’ales amb les que vola.


De tots aquests dies m’ha cridat especialment l’atenció com els nens i nenes passen, una vegada acabat l’espectacle a veure en Patufet i el saluden i toquen meravellats, literalment sense adonar-se que el mou una persona, una imatge que m’ha recordat l’entrega de cartes als Reis d’Orient i que evidencia el poder fascinador que els titelles exerceixen sobre els infants. I també com la història d’en Patufet, pel seu valor de clàssic, segueix mobilitzant a la gent, que surt de casa (i inclús compra tiquets per avançat) malgrat que plogui a bots i a barrals.


Després de tres dies de feina intensa per poder estrenar-lo a Fires ara toca fer evolucionar l’espectacle -perquè té encara molt de camp per recórrer-, millorant alguns personatges, enriquint algunes parts del decorat, i reescrivint el guió amb les bones modificacions ja introduïdes a Girona. I després, començar a moure’l perquè el vegin quantes més persones millor.