Quan la tramuntana tira… el dia és molt serè, fa una fred seca, els carrers es buiden, les xemeneies fumegen, passen coses estranyes i els colors del món apareixen més vius i contrastats que de costum. Per això, quan la tramuntana tira m’agrada sortir a veure què passa.

Per aquí, quan algú diu que la tramuntana no tirarà, vol dir que han anunciat tramuntana lleu, suau, poca cosa, una tramuntaneta suportable. En canvi, si la tramuntana tira vol dir que és forta, un vent gèlid, emprenyador. Avui, la tramuntana tira de valent. Tant de bo hagués arribat fa dies perquè els camps i la terra continuen força tendres, humits i enfangats per tanta aigua caiguda al novembre. I la tramuntana, quan tira, ho asseca tot depressa.

A mi m’agrada que la tramuntana tiri. Els dies que ho fa, com avui, surto amb la càmera a fotografiar els paisatges perquè els colors apareixen més vius i contrastats que de costum i ens acosta les muntanyes que semblen llunyanes. L’arribada de la tramuntana es pot predir fixant-se amb determinades senyals (que ens donen el cel i els animals) però, una vegada arriba, no la pots evitar. És a tot arreu i mala puta, i, o hi entres i la gaudeixes, o pares boig.

La tramuntana té al mateix temps efectes positius i negatius sobre els camps i sobre la gent. Quan la tramuntana tira, s’emporta tots els núvols cap a migdia i deixa el cel absolutament ras, d’un color blau intens. En queden només alguns, que semblen jugar a esquivar aquest vent gelat. Són núvols petits, d’aparença fràgil, estirats i despentinats, com els de les fotografies. Semblen haver escapat de l’esbandida general que provoca la tramuntana quan tira bé. Aquests, però, són resistents i tossuts, i semblen gaudir anant per lliure, contracorrent del vent que bufa. Núvols juganers que gaudeixen esquivant les ràfegues i mirant la tramuntana de front. I segur que tenen algun nom popular, que encara no conec…