Deixo un text i unes fotos que he trobat a l’ordinador i que vaig escriure ara fa dos o tres anys, quan vaig sortir a fotografiar la Cavalcada de Reis de Matadepera, un any que plovia bastant.

Plou bastant i, malgrat això, uns timbals ressonen darrera les piscines municipals. Peta el primer coet d’avís i surto a fotografiar la Cavalcada de Reis de Matadepera. Part de la família es queda a casa, vençuts pel fred i la pluja que cau. Entenc que no tenir canalla és un motiu suficient per no anar a veure una Cavalcada de Reis. Però jo, que no en tinc, no me la perdo mai. M’apropo al punt de sortida i parlo amb diversos coneguts que em vaig trobant: a ningú se li passa pel cap que l’acte es pugui suspendre, per molta aigua que estigui caient. És increíble: qualsevol altre acte festiu s’hagués suspès amb tanta pluja. Però la Cavalcada de Reis, no.

M’apropo a les carrosses -que a Matadepera van tirades per potents 4×4- abans que hi pugin els Reis. Els petits patges intenten encendre les torxes sota l’aigua. Riuen mentre els fotografio, aliens a la pluja. De fet, jo també me l’estic jugant: no és gaire -per no dir gens- aconsellable sortir a fer fotos sota una pluja així amb una càmera com la meva sense protecció. Però l’encanteri dels Reis també m’afecta a mi… Així que la tapo com puc -amb la jaqueta- i segueixo la festa.

Els Reis acompleixen amb el ritus de deixar bocabadats als nens i nenes que han sortit amb els seus pares a esperar-los. El relat funciona i els crits i l’excitació es contagia. Milers de persones surten a esperar als Reis pels carrers del poble. Aquesta nit, però, tant damunt les carrosses com als carrers tothom duu paraigües. Els Reis encara no han desenvolupat cap tècnica per no mullar-se, així que també duen paraigües. Però a ningú no li importa. De fet, diria que, tot i que hi són, quasi-bé ningú no veu que els Reis també duen paraigües. A peu de carrer, la imatge encara és més insòlita. La gent posa els paraigües cap per avall per recollir els caramels. A ningú no li importa mullar-se aquesta nit.

Els músics que els acompanyen també duen xubasquerus i paraigües amb què protegeixen els instruments. Però ningú no deixa de tocar. Hi ha gent a tots els balcons. Les infermeres dels geriàtric surten per recollir algun caramel. De Terrassa pugen famílies senceres amb bosses de plàstic. Plou i fa fred, i malgrat l’aigua que cau, els Reis surten i la gent els espera. Només una energia com la que genera la festa dels Reis pot explicar-ho.