Aquest any, que per ironies del destí estic concentrat en la preparació d’un llibre sobre les festes amb foc, a l’Empordà hem patit alguns incendis devastadors, primer al juliol, des de la Jonquera a Figueres, seguint la tramuntanada d’aquell dia, i després a Madremanya, que per sort estigué avivat per Mestral i no fou tant important.

Davant un incendi forestal tan descontrolat com el que vam viure al juliol, un només sent ràbia i impotència. Molta. I l’únic que pot fer és fotografiar alguns dels paisatges que deixa. Penjo algunes fotografies d’aquell primer incendi des del poble on vivia fins fa ben poc: Sant Iscle d’Empordà.

Ara que remiro aquestes fotografies un més després, em semblen unes imatges que retraten, en clau metàforica, cínica i cruel, algunes de les coses que m’han passat aquest estiu.