Una de les feines que vaig fent des que estic vivint a l’Empordà és anar a veure obradors i petits tallers d’artesans que treballen amb les mans. Ara fa uns mesos -ja forces- vaig anar a un petit obrador de terrissa de La Bisbal i vaig poder conèixer, i fotografiar, alguns dels processos de producció de la ceràmica, l’art de transformar l’argila amb les mans.

Ara fa un any, un diumenge al vespre, mentre érem a la plaça major, la N em va venir, em va mirar fixament i em va dir: – M’agradaria que vinguessis a veure la fàbrica de ceràmica de casa meva. Primer li vaig dir que no, perquè era en ple procés per marxar a l’Índia i estava ultimant tots els preparatius, però després, amb les seves arts de seducció femenines, va aconseguir que fessim junts una visita ràpida a l’obrador de la seva família.

Aquella vegada vaig fer una primera sessió de fotos del procés de producció de l’obrador – una mica precipitada però fructífera- i, mesos més tard, en vaig fer una altre amb l’objectiu de fotografiar d’una forma més o menys organitzada bona part del catàleg de peces.

L’obrador Puigdemont és una petita empresa familiar de terrisseria artesanal de La Bisbal d’Empordà. La seva missió és transformar l’argila en tot tipus de peces de terrissa i ceràmica pensades per a l’ús de la llar i com a objecte de regal i decoració.

A Can Puigdemont fan totes les peces tradicionals (càntirs, porrons, olles, gerres, cassoles, mallals, barrals, etc), amb els colors propis de la ceràmica de la Bisbal, però també tot tipus d’altres atuells d’ús quotidià i amb noves funcionalitats.

La saga la va començar, sino m’erro, l’àvia de la N i avui la continuen quatre membres de la família. Una de les seves línies de treball és la personalització d’atuells per a festes populars i per a altres esdeveniments: càntirs commemoratius d’una celebració, plats per a utilitzar en àpats col·lectius a l’aire lliure, peces de record d’un esdeveniment, etc Una línia, que no cal dir-ho crec que és la que té més futur gràcies a les possibilitats que ofereix la xarxa.

No és cap secret dir que la indústria de la ceràmica bisbalenca no està passant per un bon moment. En el mercat local ha d’afrontar el repte de conceptualitzar i proporcionar nous productes i al mateix temps obrir noves línies de venda. I en el terreny de la exportació, on és impossible competir amb preus perquè la ceràmica d’altres indrets del món és molt més barata, ha de basar-se en la imaginació i creativitat, principals valors del que penso ha de ser la renovada ceràmica bisbalenca.

Una altra via per poder posicionar-se seria investigar la comptabilitat entre la terrissa i els aparells de vitroceràmica, cada vegada més implantats a les llars, per tal de desenvolupar canvis en els productes que permetin, per exemple cuinar amb vitro i al mateix temps amb una cassola de fang.

Si entres a la seva web (http://www.ceramicapuigdemont.com) podràs veure tot el que fan i podràs veure part del treball fotogràfic que hi vaig fer.