Abordar en profunditat la gastronomia del Nepal és una tasca quasibé impossible. La riquesa culinària d’aquest país, com la de qualsevol altre, escapa de qualsevol intent de fer-ne una síntesi en un post. Al meu parer, però, quan algú ho intenta, ni que sigui per sobre, no pot sino sorprendre’s davant d’una dualitat que com més es coneix el país, més es fa evident. Pel que jo conec fins ara, es podria fer una classificació de la cuina nepalesa dividint-la en dues categories. En primer lloc hi ha la cuina senzilla de les muntanyes, i en segon lloc, hi ha la elaborada i rica cuina de la Vall de Kathmandú, la cuina dels newars.

A les muntanyes la cuina és senzilla, rude, sense massa elaboració. Sembla ben bé feta simplement per satisfer les necessitats més primàries i no pas per satisfer els capricis del paladar i el gust. Sembla com si la vida de subsistència, – com ho és la dels que viuen a les muntanyes nepaleses-, no hagi deixat lloc per a l’elaboració de plats cuinats a foc lent durant hores. I això que a les muntanyes les cuines són fetes amb pedres recobertes d’argila i es cuina amb foc real.

La cuina de la gent de les muntanyes és una cuina sense influències externes, propi de gent que ha estat anys aïllada del món i del les influències externes, i sobre la base dels productes que s’hi cultiven.  Tota la cuina de les muntanyes és a base d’arròs, diferents tipus de llegums, vegetals frescos, patates, ou i una espècie de pasta blanca a base de farina, que fan servir per diverses coses.

També hi ha diferents tipus de pans, com el “txapati” (prim i cuinat a la paella), el “roti” (prim i fregit, propi de la Índia) o el “timo” (inflat i propi dels tibetans). Hi ha els “momos”, unes empanadilles facides de vegetals o carn i que es fan o bé al vapor o fregits; l’arròs, amb totes les varietats possibles, com a plat o com a acompanyant. De carn se’n menja, sobretot iak o búfal, però en comptades ocasions. El iak se sol menjar rossegant una peça, més aviat petita, assecada i fregida.

Per altra banda, la cuina dels newars és tota una altra cosa. En la gastronomia newar hom hi pot apreciar tota la cultura sorgida després d’anys, segles, de sedentarisme, d’establiment a la Vall de Kathmandu, i d’anys d’incorporar les influències externes dels altres pobles que hi han establert residència. Els newars conserven uns plats tradicionals molt elaborats i algunes particularitats exclusives de la seva manera de cuinar. La primera és que utilitzen sense mesura el “txili” o pebrot picant, el posen en quasi tots els plats, fet comú a tota la cuina asiàtica. I en segon lloc és que molts dels seus plats estan fets amb acompanyament de “baji” o arròs sec aixafat (bitten rice), una manera de preparar i menjar l’arròs que jo no conec d’enlloc més. De la cuina newar també es podria remarcar que les mans es fan servir per menjar i que tradicionalment els plats són 100% ecolocics i reciclables, doncs són fets a base de fulles verdes.

Alguns dels plats de la gastronomia newar són:

Txatamari: se la coneix com la pizza newar. La base és rodona, feta de truita farina (sense ou) i patates, bullida i passada per la paella. Segons sigui la txatamari, se li afegeix un ou ferrat i trinxat a sobre, carn adobada i picada i els vegetals que es vulguin. La serveixen o bé oberta, reposant al plat, o plegada.

Bara o Wo: és una pasta rodona feta de soja i que té una textura com de puré de patata fregit. A sobre hi afegeixen ou, vegetals o carn, segons es demani la “bara”.

Kaffu: sopa servida amb una espècie de pilota feta amb una barreja de carn (pollastre), ceba, coriandre i un ou que es tira a dins quan la sopa ja és molt calenta.

Txukaune: patata bullida servida amb freda una salsa molt líquida, de consistència aigualida, feta a base de iogurt i oli.

Kwati: sopa feta a base d’arròs sec aixafat (“baji”) i herbes.

Samaya Baji: és el Dal-bat newar. Es serveix amb la mateixa presentació que el Dal-bat indi, o sigui, una plata rodona gran i al mig arròs, en aquest cas arros sec aixafat. Al seu voltant hi ha papates bullides i adobades amb ceba i masala, tacos de carn de búfal fregits, mongetes i llenties quasi crues (passades només un moment per la paella fins que s’esclovella el llegum), una barreja de col, coriandre i pastanaga, i una altre barreja de pastanaga, sèsam i gingebre.

Yomari: és un dels dolços més característics de la cuina newar. Té forma d’àmfora i és de color blanc. Està fet amb una massa feta a base de farina d’arròs i altres ingredients, com coco, sèsam i cardamon, que es fa al vapor. Al seu interior hi pot haver o bé una espècie de xocolata anomenada chaakku (i que sembla melassa de garrofa) o bé una espècie de llet pastada (sòlida) i dolça.