L’abril passat, mentre fèiem una excursió en bicicleta entre Verges i Colomers, amb la N vam descobrir aquesta misteriosa cara esculpida en una roca dins un mas abandonat. Ha passat el temps i ara, mesos més tard, recupero les imatges i les preguntes, per si ajuden en alguna cosa a desxifrar el misteri.

Un dia del passat mes d’abril, amb la N, vam anar a donar un volt en bicicleta. Vam sortir de Verges i vam anar direcció Jafre, resseguint el riu Ter per la vora Nord. Una vegada arribat a Jafre vam decidir anar aviam si trobàvem les runes de l’ermita de Sant Romà de les Arenes o Sidillà, una ermita preromànica (!), força mítica pel fet que es considera que formava part d’un poblat avui desaparegut sota els pins i les dunes que el riu Ter ha anat acumulant amb els anys.


Travessat el riu per la resclosa de Colomers, vam resseguir avall direcció Foixà intentant localitzar l’ermita a la nostra dreta. No ho vam saber trobar. Però quan ja ho havíem deixat estar, allà lluny, gràcies a les clarianes en la vegetació que havia provocat l’incendi de l’estiu, vam veure el que semblava una construcció abandonada. Ens vam pensar que ja ho teníem. Vam pujar amb les bicicletes fins allà dalt i, per sorpresa nostre, vam veure que allò no eren les runes d’una ermita sino que eren les runes d’una construcció força ben conservada que semblava un habitatge.


Hi vam enfilar, com dos nens petits descobrint món i, darrera la casa, vam veure una cosa estranya. En una roca vertical de darrera, al costat d’una espècie de gran roda de pedra, hi havia una cara esculpida. No ens ho podíem creure… què era allò? L’endemà hi vam anar amb els amics i en V, historiador de Verges, que tampoc en sabia res. Més tard, en Badia ens va dir que aquell mas abandonat si que el tenien identificat, però que no en sabia res més.

De fet, encara ara no en tinc ni idea de què pot ser. Primer vam pensar que la cara potser havia estat un divertimento dels habitants de la casa que, un dia avorrits, l’havien esculpida. També vam pensar que potser senzillament una marca de propietat de l’indret.

La pregunta sobre aquella cara esguerrada va portar a la pregunta sobre el lloc sencer. Poc a poc, amb la troballa d’altres objectes pels voltants, com una peça rodona que sembla d’un molí, s’ha anat consolidant la idea que aquell indret potser havia estat una pedrera. De fet, la construcció està feta damunt d’un conjunt de grans pedres granítiques, del que sembla una pedrera natural. Segurament els habitants de la construcció es dedicaven a l’extracció i escultura de pedra. Allò sembla, doncs, la casa o el taller del picapedrer, el mas on vivia la persona que treballava la pedra a la comarca. Qui sap si el proveïdor d’objectes de pedra per la gent que volia fer molins d’aigua i les obres d’art en esglésies, castells i muralles, tant habituals en aquesta zona del país.

Crec que caldria que algú que hi entengués anés a mirar-s’ho. Perquè potser estem davant de l’obrador que proporcionava les escultures a les construccions de la comarca. Si algú arriba fins aquest apunt de bloc i en sap més coses, li agrairé que m’ho faci saber.

 

[Actualització 3 de maig de 2017]

Han passat alguns anys des de la publicació d’aquest post i les cara misterioses apareixen de tant en quant. Passejant per aquí i per allà, he anat trobant cares molt semblants a aquesta, esculpides en façanes d’edificis antics, en grans pedres que es venen en antiquaris i també en recipients de pedra que servien per emmagatzemar algun líquid. Aquestes ultimes em semblen les més interessants, doncs semblen recipients casolans que devien servir o bé per aixafar raïm o oli i recollir-ne el suc o bé senzillament per emmagatzemar el líquid. En penjo algunes fotografies. L’aportació no resol la qüestió de si la cara era un “resto” pertanyent a un taller de picapedrers o si bé aquella cara no és res més que una part de la decoració de la casa. De fet, tant se val. En tot cas, la cara misteriosa m’ha portat a conèixer diferents exemples d’aquest tipus d’art popular.

(Cares sota una finestra en un edifici de Palau-sator)

(Recipient de pedra per emmagatzemar líquid, una casa particular de Verges)

 

(Vist en un antiquari, Vullpellac)

(Dos pedres canoneres, amb cara, vist en un antiquari de Corçà)