Utilitzar petards o llums massa estridents en una Cavalcada de Reis és no entendre gens ni mica el paper de la pirotècnia en les festes. És més: és no entendre quin és l’objectiu final d’una escenificació nocturna en què hi ha cavalls i, sobretot, milers de nens i nenes que, il·lusionats per veure els Reis, l’últim que volen aquesta nit és tornar a casa plorant amb un bon ensurt.

Aquesta passada nit de Reis vam ser en una població per documentar la Cavalcada de Reis que, com en d’altres pobles de la mateixa zona, té com a element destacat l’encesa de petites atxes fetes amb una herba aromàtica. Hi vam arribar quan ja fosquejava i vam seguir la Cavalcada des de l’estació de ferrocarril, l’indret on arriben els Reis en aquesta localitat, i fins a l’Ajuntament. Durant el trajecte, la gent encén les atxes, petits manolls de barballó que ells mateixos han confeccionat dies abans. Es tracta d’una pràctica singular, present en diferents festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, i que s’ha mantingut en algunes poblacions catalanes. La llum de les atxes enceses, juntament amb el fum i  l’olor intensa que desprenen, contribueix a crear un gran ambient a les Cavalcades de Reis. Potser el millor.

Tot i disposar d’aquest recurs festiu immillorable (les atxes de barballó), en aquest poble durant la Cavalcada els patges que acompanyaven els Reis duien una espècie de bengala molt potent que emetia una llum blanca intensíssima que, a més a més, feia pampallugues. Resultat: era gairebé impossible veure’ls. Literalment. L’enlluernada era tal que la gent que els esperava s’havia de tapar la cara amb les mans. I més encara: els cavalls també s’enlluernaven i els costava avançar. L’objectiu d’una escenificació de l’Arribada de Reis és, precisament, que els nens vegin a aquests personatges misteriosos. Com és que a algú se li va ocórrer utilitzar aquestes bengales? No ho entenc. I crec que no vaig ser l’únic, perquè la molèstia que provocaven era en boca de tothom.

En una Cavalcada de Reis hi ha sobretot canalla petita carregada d’il·lusió. Utilitzar recursos festius com disparades de trabucs, petards potents o, com en aquest cas, bengales de salvament marítim, és no entendre gens quina és l’essència d’aquesta festa. No es tracta d’espantar als nens ni de fer-los plorar, sino de crear un ambient propici, màgic, diferent. És una nit on el foc pot fer un paper magnífic i on sobren les detonacions de pólvora o les llums abassegadores.

Per altra banda, avui he llegit que enguany hi va haver un accident amb un cavall a la Cavalcada de Reis de Sant Feliu de Llobregat, que va caure a terra per culpa d’un petard i va fer alguns ferits. No és la primera vegada que sento que hi ha problemes d’aquest tipus a la festa de Reis, on la gent és molt aprop dels animals. Fa uns anys, vaig ser testimoni de la caiguda d’un cavall en una Cavalcada que, tot i provocar el pànic, per sort no va causar cap mal a ningú. És evident que no totes les cavalcades incorporen cavalls -n’hi ha que utilitzen tractors i altres vehicles motortitzats- però si se’n fan servir, cal tenir molt present que aquest animals s’espanten amb els trons potents i els coets. Oi que no costa gaire d’entendre que utilitzar elements pirotècnics (amb tro o sense) en una Cavalcada de Reis on hi hagi cavalls és una molt mala pràctica? Doncs encara n’hi ha que no ho entenen…

I ja posats a denunciar males pràctiques a la Festa de Reis, val a dir que no crec que aquesta celebració sigui l’espai i el temps més adequats on els polítics de torn facin els seu discursos i proclames. Si els Reis pugen al balcó de l’Ajuntament que siguin ells els protagonistes. No cal que el polític aprofiti l’ocasió per fer un discurs polític aquesta nit. No cal i és contraproduent: la gent el que espera és que l’alcalde, o qui sigui, doni les claus de les cases als Reis i que deixi que siguin ells qui, amb gràcia i en una llengua que no sigui entenedora (per cert) diguin unes paraules als nens i nenes que els observen, impacients per anar a dormir ben d’hora.