Aquest passat mes de gener amb la N vam anar quinze dies a Mallorca. Hi vam documentar diverses festes de Sant Antoni, conèixer alguns terrissers de la zona de Marratxí i visitar alguns amics a qui feia temps que havíem promès d’anar-los a veure. En aquesta sèrie de posts que començo avui -i que escric a posteriori en base als apunts presos perquè el temps se’m tira a sobre sempre i no dono l’abast de passar a ordinador tot el que documento- deixo constància d’algunes de les impressions viscudes durant aquests dies a l’illa major.

Una part molt important de la meva feina es desenvolupa al carrer i consisteix en anar a les festes de les que després n’escric els articles per a festes.org. Treball de camp, en diuen. La festa de Sant Antoni és una de les grans cites del cicle festiu anual al nostre país i cada any intento anar a alguna banda per documentar-la. Enguany vam decidir viatjar a  Mallorca i conèixer de primera mà les festes de Sant Antoni. L’expedició va començar l’11 de gener… amb mal peu. Baixant cap a Barcelona, a mitja autopista, el marcador del refrigerant de la furgoneta s’encén i hem de parar. Hi afegim més líquid però segueix queixant-se… La cosa fa pinta d’averia greu -sembla que es barreja l’aigua amb l’oli- i com que no en tinc ni idea de mecànica, truquem a diversos coneguts que ens aconsellen que no fem més quilòmetres sino volem rebentar el motor. Així que decidim trucar a la grua perquè ens vingui a remolcar. Hem d’entrar al vaixell abans de les 10 i només queda una hora per arribar-hi. Si no, ens quedarem a la península i perdrem els bitllets, i potser el viatge, que he preparat a consciència. Perquè cada expedició requereix d’un treball previ de preparació, de documentació i selecció de les festes a visitar. De planificació de la ruta a seguir, vaja.

La grua es retarda, però encara tenim esperança de ser al port de Barcelona a temps. Li expliquem la situació al gruista i, com que sembla que li anem bé, apreta l’accelerador i podem entrar just abans que tanquin les comportes del vaixell. Uff, ens ha anat d’un pèl. Observo que la gent que fa cua amb el seu vehicle per entrar al vaixell ens mira amb un mig-somriure als llavis. I no m’estranya: som els darrers, venim esperitats i ho fem amb una furgoneta damunt una grua! Malgrat la tramuntanada, el viatge per mar és plàcid i, suposo que per culpa de la tensió acumulada, podem dormir profundament.


La furgoneta està tres dies reparant-se en un taller mecànic, temps que aprofitem per tenir una primera trobada amb els nostres amics, na L i en J. De fet, ja ens va bé aquest aterratge accidentat a l’illa, perquè podem far una adaptació més pausada. Fem un primer contacte amb el mar gràcies a una  llarga passejada per la platja de Ses Covetes i Es Trenc, on han convertit uns antics búnquers militars en una mena d’escultures amb missatges. També donem una volta per Ciutat (Palma). En els plans inicials del viatge teníem previst anar a veure el “Canvi de la murta” de Son Servera, un ritus nou que ha agafat molta volada ens els darrers temps, però no pot ser. Sempre passa: dels plans inicials que es fan, mai s’acaben acomplint exactament tal i com havies previst. Com que la casa de na L és plena, dormim a Esporles a casa d’uns amics d’en J, que ens expliquen que volen convertir-la en un hostal per als ciclistes i muntanyencs que, en la seva ruta per tota la Serra de Tramuntana, de sud a nord, sovint tenen com a segona etapa Esporles i es troben que no hi ha cap lloc per dormir. La casa és acollidora i serem els darrers en veure-la tal i com està. Si tot va bé aviat es podrà fer nit a Sa Fita d’Esporles.


La L ens deixa el seu cotxe i el dia 14 anem a voltar per la Serra. Primer ens aturem a Valldemossa, on comprem alguna cosa per menjar i passegem pel poble natal de Catalina Tomàs, la santa més famosa de Mallorca. Aquesta santa autòctona ha generat un bon grapat de festes a l’illa. Aprofito per fotografiar les rajoles de ceràmica  que són incrustades a les parets d’entrada de la majoria de cases del nucli antic, amb l’objectiu de fer-ne un article per a festes.org . Algunes incorporen un sistema d’il·luminació propi, hereu de les antigues llànties devocionals, suposo.


Tot seguit continuem per la carretera direcció Deià i, per casualitat, topem amb Miramar. Miramar és un indret mític de Mallorca, almenys per mi. Ramon Llull s’hi va estar una temporada, segurament meditant, i aquí es va imprimir un dels primers llibres de Mallorca. La finca fou comprada per l’Arxiduc Lluís Salvador i en l’actualitat es pot visitar, previ pagament d’un tiquet. Decidim aturar-nos-hi, perquè tenim gana i aquí es pot fer “pic-nic”, com resa un cartell a l’entrada.


Miramar és una possessió enorme: hi ha un trull antic, un monestir, una petita ermita i una zona ajardinada plena de fonts. Però Miramar és, sobretot, aquest tros de terra abrupte que aboca directament al mar. Fa un dia preciós i aprofitem per gaudir-ne. Ens perdem pels camins de la finca i ens encantem a l’indret -una espècie de cova- on es diu que Ramon Llull meditava. Davant nostre, el mar. Immens. Ja som a l’illa. Hem arribat accidentadament i de miracle. Comença l’aventura.