Aquest passat 24 de desembre em vaig dedicar a visitar diverses pastisseries del Baix i l’Alt Empordà per tal de conèixer més a fons la tradició de la Rabassa, un dolç propi del Nadal que els padrins regalen als fillols a mode de mona.

Les recerques de caràcter etnològic no s’han de donar mai per tancades. Sempre s’han d’anar complementant i enriquint amb les noves informacions que hom va recollint. L’any passat per Nadal vaig saber de l’existència de la Rabassa, un tortell dolç que a l’Empordà els padrins regalen als fillols per aquestes festes. Allà d’on sóc jo -que jo sàpiga- no existeix tal tradició. A Verges em van explicar que la Rabassa és com un tortell de Reis però sense fruita confitada. Ningú em sabia dir perquè se’n deia “Rabassa” però vaig començar a sospitar si per una qüestió de noms  -”rabassa” vol dir la part de la soca enterrada- podia tenir alguna cosa a veure amb el tió. Vaig consultar alguns llibres i vaig veure que no a tot arreu tenia forma rodona. Però allà es va quedar…

Pastisseria Collboni, de Palamós

Com que l’any passat no vaig poder fer gaire recerca perquè aquest és un dolç que només es fa el dia 24 i 25 de desembre, enguany m’he organitzat i he fet una petita ruta per diversos obradors de la comarca, que amablement m’han obert les portes. La ruta va començar a Palamós, amb la visita a tres pastisseries: la Collboni, la més antiga i tradicional, la Glòria i la de Can Joan, propietat d’una família que treballava a Palafrugell en un pastisseria -avui desapareguda- propietat d’un banyolí.

Pastisseria Serra, de Palafrugell

Després vaig seguir amunt, a Palafrugell, amb la visita a petita pastisseria Colomer, la Rabassa de la qual no vaig poder fotografiar perquè només les fan el dia 25, la pastisseria Gribal i la pastisseria Serra, una de les més antigues, situada a la plaça Nova.

Pastisseria Sans, de La Bisbal d’Empordà

El matí el vaig acabar a La Bisbal, visitant la pastisseria Sans Bisbalenc, la lira de la qual és excepcional per la seva magnitud, la pastisseria Font, que quasi no em van poder atendre perquè anaven de cul, i la pastisseria Massot, que amablement em van deixar entrar a l’obrador -encara que el local estigués ple de clients- per poder fotografiar el procés d’elaboració de la seva singular Rabassa trenada. A la tarda vam anar a Figueres, on vam constatar que per allà dalt existeix a tradició de la Mona de Nadal, però que ja no es coneix amb el nom de Rabassa.

Pastisseria Massot, de La Bisbal d’Empordà

La recerca de camp la vaig complementar amb diverses trucades a Sant Feliu de Guíxols, on em van confirmar que la tradició existia però que ja no es fa, i a Begur, on vaig poder pescar la dècima que es canta a Palafrugell.

A quasi tot arreu em van explicar que la tradició va de baixa per la desaparició progressiva de la institució dels padrins i per la creixent popularitat del Tortell de Reis i altres dolces d’origen foraster, com el tronc de xocolata, que fa que la cosa dolça nadalenca estigui força saturada. A moltes pastisseries només fan Rabasses per encàrrec. De totes formes, gràcies a aquesta ruta també he conegut les figuretes del tió, un conjunt de figures de fruites i altres menges fetes amb massapà que serveixen perquè la mainada les deixi a la safata del tió o bé perquè el tió les cagui (i que a Palamós em van explicar que també es fan servir pels Reis).

No es valora prou l’aportació que els pastissers i forners han fet i fan per al desenvolupament de la cultura popular. Potser pel fet que hi fan negoci, potser per la seva invisibilitat (treballen des de ben d’hora al matí, als obradors)… no ho sé. Però la qüestió és que les seves aportacions han estat cabdals en la gastronomia festiva durant tot l’any. Es tracta d’un ofici antiquíssim, arrelat a la terra,  que sempre ha aportat, més enllà de la seva producció de pans i altres menges quotidianes, productes dolços per a les nostres celebracions festives populars.

L’any que ve seguiré amb la recerca i faré ruta pels pobles i ciutats de l’Alt Empordà i pels que no vaig poder veure del Baix. De moment, de tot plegat n’he fet un article per a festes.org i he obert secció nova “Mona de Nadal” al directori, on hi aniré abocant tot el que vagi trobant.