Quan fa uns dies em va trucar el Ramon Felipó demanant-me que li publiquessim l’article “TV3 i la Patum” a festes.org, no ho vaig dubtar gens ni mica. Ho vam fer sense quasi bé llegir-lo. Fa anys que passo la idea -en privat i en públic- que cal que la cultura popular, festiva o no, aparegui de forma normalitzada pels canals de televisió públics. I que és una anomalia, si tenim en compte el que passa a les teles d’arreu del món, que no sigui així. I que amb el pas de la televisió analògica a la digital, amb la multiplicació dels canals d’emissió, ara és més fàcil. A més a més de publicar l’article, vaig suggerir al Ramon que crees un grup al Facebook reclamant “Volem Cultura Popular a TV3″ però, oh sorpresa!, el grup s’havia convertit en “TV3 ha de retransmetre la Patum i la resta de festes dels Països Catalans”. Ja hi tornem a ser!

Sóc del parer que no hi ha millors festes que altres i que, un aplec en una ermita o una festa de barri poden ser tant o més “festa” i ser tant o més sentides que qualsevol altre gran celebració del calendari anual. La festa és quelcom pertanyent a l’àmbit personal, quelcom vivencial, vinculat a emocions, viscut d’una manera diferent per cadascú. La festa és sobretot un conjunt de sentiments subjectius, viscuts. Des d’aquest punt de vista, la millor festa del món és la del meu poble. En això li dono la raó al Ramon: la Patum és, per molts berguedans com ell, la millor festa del món. Però no per a mi.

Vagi per endavant que m’agrada molt la Patum de Berga, que, tot i no ser d’allà, duc un adhesiu de la guita xica al cotxe, que hem publicat a festes.org nombrosos articles per donar a conèixer aspectes més o menys desconeguts d’aquesta gran festa i que, quan m’hi conviden, pujo sempre que puc. La considero una de les grans festes del calendari, juntament amb algunes altres que tenen lloc arreu del país, com el Misteri d’Elx o les Festes de Sant Joan de Ciutadella. Sense cap mena de dubte. Fa temps fins i tot vaig publicar un article que em van demanar, “Elogi de la Patum“, on explicava tot el que m’agrada d’aquesta festa.

Ara bé, hi ha una cosa que no m’agrada de certs patumaires. És la tendència a parlar tots els dies de l’any de la Patum, d’una forma quasibé malaltissa – al desembre en ple fred hivernal o a l’estiu, en plena calor-. Pateixen Patumitis, un tipus de xovinisme, multiplicat pel profund desconeixement que tenen de la realitat festiva d’altres pobles i ciutats del país, del Llobregat en avall, que fa que alguns d’ells acaparin, sense més motiu que l’afany de protagonisme, totes les iniciatives i pol·lèmiques que es generen al voltant de les festes populars. El primer cas va ser en motiu de la famosa directiva europea de pirotècnia: als grans mitjans de comunicació el titular va ser que afectava “la Patum de Berga i els correfocs”. Increíble. Com si la resta de festes -milers- que utilitzen intensivament la pirotècnia (inclús molt més que la de la Patum) no existissin.

Entenc que en Ramon no volgués fer un grup que es digués “Volem cultura popular a TV3″. Ho respecto. Però el que no m’entra al cap és perquè en Ramon ha de jerarquitzar certes festes i atorgar al seu sentiment personal un grau superior. Sempre, la “Patum i les altres festes”… Evidentment, en Ramon és lliure de crear el grup que vulgui al Facebook. Ara bé, crec que no és lícit que s’utilitzi el nom d’altres festes per demanar que es retransmeti la Patum per TV3. Em sembla una desconsideració intolerable cap a altres festes. I el que no entenc és perquè el Felipó no demana “TV3 ha de retransmetre la Patum de Berga”. I punt. Si ho fés, jo m’hi apuntaria, de cap.

Però, perquè barreja “les altres festes” en les seves reivindicacions? La maniobra és intel·ligent, fins que algú no la desemmascara… Posar al mateix sac la Patum i “les altres festes” és una maniobra descarada per fer propaganda de la Patum aprofitant l’absolut desconeixement de la cultura i les festes populars que tenen molts periodistes, que no coneixen la impressionant i riquíssima varietat de manifestacions culturals de caire popular que hi ha al país. Els periodistes que reben la informació, no saben què és una carretillada, les mascletades o les cordades (per posar només alguns exemples) però, en canvi, la Patum els sona. I per això piquen i publiquen la nota de premsa que els arriba.

Penso, a més a més, que aquesta intensiva promoció de la Patum, tots els dies de l’any i sempre que hi hagi ocasió per sortir als mèdia, pot fer més mal que bé a la festa. Massificar intensivament les festes amb gent d’altres municipis mai ha estat una bona estratègia per a la salut de cap celebració. I si no que els ho preguntin als berguedans o als graciencs…

Per totes aquestes raons, hem creat un nou grup que respecta l’esperit inicial de la iniciativa que vaig proposar al Ramon el dia que em va trucar. Un grup que reclama que la cultura popular, en tota la seva rica diversitat, aparegui dignament a totes les teles del país. Es diu “Volem veure la cultura popular a la televisió“.