L’al·lèrgia primaveral es pot guarir d’una forma ben senzilla i barata, sense medicaments ni vacunes de cap tipus: simplement cal deixar de menjar determinats aliments. Es tracta del mètode de la “reactivitat o reacció creuada” per la qual determinats aliments són els que activen l’al·lèrgia. Un mètode que, si es segueix al peu de la lletra, és sorprenentment eficaç .

Al·lèrgia primaveral en primera persona

Cada any quan comença la primavera, moltes persones pateixen molestos atacs d’al·lèrgia, amb aparició de constant mucositat al nas, picor al coll i als ulls, que es posen vermellosos i s’inflen. Els constants esternuts, la rinitis i fins i tot l’asma, provoquen un malestar continu que s’encomana a tot el cos, que va perdent força i afeblint-se amb el pas de les hores fins al punt de deixar fora de joc a qui ho pateix. Aquests atacs al·lèrgics duren tota la primavera i fins a finals d’estiu.

Jo era una d’aquestes persones. A mi em van diagnosticar al·lèrgia al pol·len de les gramínies, ja deben petit. Les gramínies o poàcies són una família de plantes molt presents a casa nostra, des de l’arròs, el blat i la resta de cereals, fins a les herbes de marge que, en entrar la primavera i tot l’estiu, omplen els camins i camps. També sóc, en menor mesura, al·lèrgic al pol·len dels plataners, arbre blanc i a la àcars de la pols. I als dentistes, les hipoteques, a certes persones i a alguns personatges mediàtics, però això ja és una altra història (incurable, em temo).

Gramínies de marge

Recordo perfectament el primer atac d’al·lèrgia que vaig tenir: va ser jugant entre camps de blat, en un mas a Moià on anàvem de colònies. I també recordo els de cada estiu als campaments de la Bretanya. Durant molts anys, cada setmana em punxaven el braç amb una xeringa per administrar-me una vacuna. Aquest era el mètode que els metges feien servir aleshores. Els meus pares es van gastar molts diners en vacunes… inútilment. Mai van funcionar. Ja més grandet vaig provar de tot. Quan m’agafaven els atacs era capaç de posar el cap dins el congelador una estona per tal que s’aturessin els esternuts i l’aigua que rajava pel nas… També em fabricava una mena de taps nasals, fets amb paper de vàter, que em posava al nas per contenir l’hemorràgia mucosa. Desesperat (i malgrat ser un convençut  anti-pastilles) alguna vegada  vaig prendre anti-astamínics… sense cap més resultat que quedar catatònic la resta del dia.

El procés de guariment: entendre com funciona l’al·lèrgia

El meu procés de guariment va començar l’any 2012 quan vaig conèixer un radioestesista que em va suggerir que les al·lèrgies tenen a veure amb l’alimentació. Primer no en vaig fer gaire cas, però després, rumiant molt, tot va adquirir molt de sentit. Ho vaig veure claríssim. Vaig recordar l’any 2000 quan em trobava al Nepal fotografiant la collita de l’arròs i, oh sorpresa, rodejat de gramínies, no havia tingut cap símptoma d’al·lèrgia. Com podia ser? Rumiant què havia canviat, primer vaig pensar que potser era l’alçada (els camps eren quasi a 2000 metres…) però al cap d’un temps em vaig il·luminar: l’únic que havia canviat era el que menjava: l’alimentació!!!!

Recordo que vaig començar a buscar mes informació per Internet i vaig topar amb el concepte clau: la “reacció creuada”. Ho vaig trobar en un institut de recerca alemany, si no recordo malament. Simplificant molt la idea és la següent: no som al·lèrgics a la planta en si (el pol·len de les gramínies en el meu cas) sino que és a través de l’alimentació que l’al·lèrgia “s’activa”. Que determinats aliments provoquen una reacció creuada amb determinats agents al·lergogens, vaja. Si hom ha menjat aquells aliments se li activa l’al·lèrgia, si deixa de menjar-los, l’al·lèrgia no es presenta. Així de senzill. L’explicació científica del fenomen és complexa i no estic segur d’entendre-la del tot: sembla que la composició mol·lecular dels aliments “prohibits” és exactament igual que la dels al·lergogens, de manera que, una vegada ingerits i passats al nostre cos, aquests provoquen una espècie de curtcircuit: l’al·lèrgia.

Els aliments prohibits

Si hom és absolutament estricte amb la llista d’aliments que no pot ingerir durant els mesos en que apareix l’al·lergogen, no tindrà al·lèrgia. El resultat és precís i espectacular. Ara bé, cal ser absolutament estricte, evitant totalment els aliments prohibits. En el meu cas, per exemple, un d’aquests dels aliments prohibits és el tomàquet. Doncs bé, si no vull tenir al·lèrgia, aquests mesos de pol·linització de les gramínies haig de deixar, totalment, el pa amb tomàquet, el tomàquet de les amanides, però també el que hi ha als sofregits… i fins i tot cal vigilar amb la pasta de color vermell i altre menges que encara que no ho sembli, duen tomàquet concentrat.

Cada persona ha de trobar la seva pròpia llista d’aliments prohibits en funció de la seva al·lèrgia. Això és molt important, perquè cada al·lèrgia és diferent. Jo puc dir quins són els aliments que desactiven l’al·lèrgia al pol·len de les gramínies. Però no sé quins són els de les altres. El que he pogut comprovar és que hi ha alguns aliments molt agressius, que activen moltes al·lèrgies.

Camps de cereals i gramínies de camí a Pals. 2016

És important remarcar que molta gent es pensa que som al·lèrgics als aliments “prohibits” i no és ben bé així. Una cosa és la intolerància alimentària i l’altre la reacció creuada entre alèrgies i aliments. No s’han de confondre. No som al·lèrgics a aquests aliments prohibits: ells només activen la reacció al·lèrgica. En el meu cas, jo no sóc al·lèrgic al tomàquet o al meló (que són a la meva llista d’aliments prohibits) sino al pol·len de les gramínies. Això és molt important i moltes persones ho confonen (en molts escrits que circulen per Internet, probablement fets per gent aliena a qualsevol al·lèrgia, es confonen els termes).

També cal entendre molt bé que la prohibició d’ingerir aquests aliments només és vàlida durant el moment de l’any en el qual apareixen els agents al·lergogens. Fora d’aquest temps, els aliments que provoquen l’al·lèrgia creuada deixen de ser prohibits. En el meu cas, no puc menjar els aliments prohibits durant la primavera i l’estiu, època de pol·linització de les gramínies, però durant la resta de l’any puc menjar (i menjo) normalment tomàquet i la resta d’aliments prohibits de la meva llista. Hi ha casos (com l’al·lèrgia al fred) en què no hi ha període estacional fixat. L’al·lèrgia apareix si la persona, havent menjat algun aliment prohibit, es posa en contacte amb el fred (si es banya, fa submarinisme, si fa fred ambiental…), sigui el mes de l’any que sigui. En aquests casos l’al·lèrgia és més difícil de controlar.

A mi m’ha funcionat al 100%, fins al punt de dir que tinc l’al·lèrgia totalment controlada i desactivada, i puc fer vida normal. Des d’aleshores ho explico a tothom qui veig amb al·lèrgia. Sóc capaç de fer-ho fins i tot dins una carnisseria i amb algú que no conec. Ho vaig passar molt malament durant molts anys i haver guanyat la partida d’questa manera tan sorprenent i senzilla, em provoca unes ganes incontrolables de compartir-ho per ajudar als altres. Quan ho explico, les reaccions de la gent són diverses: molts no entenen el mecanisme de funcionament i el concepte de reacció creuada (no és fàcil), i altres es foten a riure o tiren l’ase. Segons com em reaccionen, no els hi explico res mentre cap endins penso: si? doncs continua en la teva ignorància i segueix esternudant tota la vida! Amb els que es mostren interessats, la  majoria (molts estan desesperats com jo estava) els dic que provar-ho no costa res.

Passos a seguir

1. Saber exactament a què ets al·lèrgic.

Per conèixer a quina substància o vegetal ets al·lèrgic, cal fer-se unes senzilles proves en una clínica especialitzada. Val la pena fer-ho i és l’únic que costarà diners de tot el mètode. Et diran exactament a què ets al·lèrgic, i si ho ets a diverses coses, quina és la predominant. Cal guardar bé aquesta informació perquè és clau.

2. Buscar la reacció creuada entre l’al·lergogen i els aliments.

Una vegada saps a què ets al·lèrgic, busca per internet la reacció creuada entre aquell agent al·lergogen i els aliments. Ho pots buscar en diferents idiomes (jo ho vaig trobar en alemany). Hauràs de triar el gra de la palla, perquè circula molta informació dolenta. Cada al·lèrgia és diferent i dóna una llista diferent d’aliments. Busca altres llistes i contrasta la informació. Al final, has de tenir una llista personal d’aliments prohibits, que són els que activen la teva al·lèrgia. Pots anar perfeccionant la llista fent un senzill exercici de analitzar què has menjat en l’àpat immediatament anterior al darrer atac d’alèrgia. Els atacs apareixen sempre al cap de 2-3 hores d’haver menjat. No falla: si t’apareix l’alèrgia és que has menjat un dels aliments prohibits. Ves primfilant la llista, establint graus d’agressivitat en funció de la virulència dels atacs. Guarda aquesta informació perquè també és clau.

En el meu cas (al·lèrgia al pol·len de les gramínies) la llista d’aliments prohibits durant el temps que apareixen gramínies (primavera i estiu) és aquesta:

Molta agressius (provoquen uns atacs terribles):

el tomàquet,
el meló, la síndria,
les avellanes, les ametlles i els fruits secs en general (festucs, cacauets, etc )

Menys agressius:

els alcohols superiors a 14 graus
el kiwi,
els cítrics,
els préssecs, els albercocs, les prunes
les cireres, les maduixes
i tots els cereals (blat…)

NOTA: Alguns d’aquests aliments els poso perquè els he vist en moltes llistes, però no puc assegurar que desencadenin l’al·lèrgia al pol·len de les gramínies, perquè no els consumeixo habitualment (com el kiwi o els albercocs).

3. Posar en marxa les restriccions alimentàries

Una vegada saps a què ets al·lèrgic i quins són els aliments que activen l’al·lèrgia, has de deixar de menjar-los TOTALMENT. Recorda que ho has de fer només durant el període en què apareixen els agents al·lergogens. La resta de l’any podràs menjar de tot. És difícil, cal canviar hàbits alimentaris i renunciar a molt bons aliments, però al final, un ha de triar entre seguir les restriccions, per molt dures que siguin, o bé passar-se el dia esternudant, i acabar fet un nyap, sense energia per poder fer res.

————————————————————————————————————
Escric aquest apunt per explicar la meva experiència personal: el procés que m’ha permès autoguarir-me de l’al·lèrgia. I com que a mi m’ha servit ho comparteixo perquè pugui ajudar a altres persones que pateixen el mateix problema. Per Internet he vist que hi ha cursos per ensenyar a eliminar les al·lèrgies amb aquest mètode… i que els ofereixen cobrant!!! Fes-me cas: no cal que t’hi gastis ni un duro.