Just després de la publicació del llibre “Calendari de festes amb aigua” he pogut esbrinar quin és el significat de l’enigmàtica figura del “manelet”, una petita imatge d’un infant que reparteix carmels a la mainada el dia de l’Aplec a l’ermita de Santa Caterina de Torreolla de Montgrí.

L’altre dia era a casa la N i la seva àvia, la Q -la primera persona a qui vaig donar un exemplar del llibre- em va transmetre una valuosa informació. La Q es mira les coses amb l’atenció i la delicadesa d’una dona de la seva edat i els seus comentaris són sempre interessants. Em va explicar que ella, quan era joveneta, havia anat a l’Aplec de Santa Caterina, una de les festes que surten destacades al llibre. I com aquell qui no vol la cosa, em va deixar anar una informació que m’ha permès desllorigar un dels principals enigmes d’aquesta festa: el perquè de la presència del “manelet” a l’ermita aquest dia.

Una colla, durant l’aplec de l’any 1930

La relació de l’Aplec de Santa Caterina amb l’aigua és ben coneguda per les famílies dels pobles de la rodalia de l’ermita i ho explico al llibre tal i com ho vaig recollir de diverses persones. A la mainada se’ls diu que els nens vénen del pou de santa Caterina, que són “pescats” a la cisterna d’aigua que hi ha al pati de l’ermita. Hi ha qui pensa que aquest és només un joc de paraules, una perspicaç manera d’explicar que durant l’aplec es coven les relacions que, nou mesos més tard, faran néixer els nens. La idea és guapa, però jo penso, tanmateix, que es tracta de la pervivència d’una antiga hidrogonia, la creença —estesa en molts indrets del món— que els humans venim de l’aigua. Fins aquí res de nou, perquè aquest relat dels infants “pescats” és ben conegut per força gent de Torroella (tot i que cada vegada menys).

El pou dins l’ermita

Un dels elements tradicionals de la festa és la presència del “manelet” o “manelic”, una petita figura que representa un nen estirat. El dia de l’aplec el “manelet” regala carmels, mitjançant un curiós mecanisme articulat, a tota la mainada que aquest dia el visita i li dóna una moneda. Tothom qui hagi estat a l’ermita el dia de l’aplec sap perfectament qui és el “manelet”. I malgrat això, ningú no sap -ni jo mateix, fins fa poc- perquè és allà i què significa. Alguns diuen que representa el nen Jesús, altres que podria ser un ex-vot… però ningú en sap res del cert. Com passa en moltes altres festes, un dels seus elements més emblemàtics, és un misteri.

El “manelet”, en el seu emplaçament actual

Doncs bé, en el transcurs de la meva xerrada amb la Q -que té una memòria envejable a la seva edat- em va proporcionar una informació que podria resoldre aquest enigma. La Q em va explicar que quan era petita, just acabar la guerra, l’any 1941, ella tenia 15 anys i ja hi anava amb unes amigues. Mentre ho deia es va aixecar un moment i va anar a buscar una foto que ho testimonia. La reprodueixo aquí mateix. Ella és amagada, tímida com és, darrera del que amb els anys seria l’avi de la N.

La Q, al fons a l’esquerra, l’any 1941

Després em va explicar que una de les tradicions de la festa era anar al pou ple d’aigua que hi havia dins l’ermita. Recorda perfectament com s’hi abocava just a l’alçada de la cintura i que era costum llançar-hi una moneda. I que al fons del pou hi havia… la imatge del “manelet”. Vualà!! No em va saber explicar per mitjà de quin mecanisme la figura del “manelet” surava a l’aigua o si era submergida, però no va dubtar a dir-me que era a dins i que se li llançaven monedes.

Interior del pou durant la neteja d’aquest any

La informació és rellevant perquè resol l’enigma de la presència del “manelet” a la festa: la figura era part d’un mecanisme articulat que visibilitzava el relat de la “pesca” dels infants al pou de Santa Caterina. I el que és més important, feia real la hidrogonia, la materialitzava, permetent així la reactualització anual del relat. En tota festa hi operen narracions populars, sovint transmeses oralment, que expliquen alguns dels seus continguts: creences, llegendes, mites… que són inherents o que estan associades al sentit profund de la celebració. En tota festa hi opera, com ja vaig explicar fa temps, un relat, que s’escenifica ritualment el dia de la celebració.

El pou-cisterna on es “pesca” a la mainada

La informació la vaig recollir una vegada ja publicat al llibre “Calendari de festes amb aigua” i, per tant, no la vaig poder incloure al volum. Una llàstima. No és la primera vegada que em passa una cosa així d’ençà que publico en paper. Estic habituat a treballar a la xarxa, on aquest tipus de problemes tenen fàcil solució (s’actualitza l’article i santes pasqües). Què hi farem? El que es publica en paper té les seves limitacions. La xarxa, en canvi, és molt més flexible i permet escampar troballes com aquesta, just després d’haver- les  fet.

Pou-capella exterior

Només conèixer la informació em vaig posar en contacte amb la gent de l’associació que des de fa una anys estan fent una feina impecable de manteniment de l’espai, l’Associació d’Amics de l’Ermita de Santa Caterina i els ho vaig explicar. Em va sorprendre que no en sabessin res, però els va semblar interessant. Penso que si el record és tan viu i clar, més persones d’aquella època ho haurien de conèixer i potser hi hauria d’haver alguna foto i tot. Seguirem investigant perquè encara hi ha dubtes a resoldre… Per exemple: el pou de què parla la Q és el que hi ha dins o el que hi ha fora? Podria ser que la cadena de ferro que té el “manelet” actual  al voltant del cos tingui alguna cosa a veure amb el mecanisme mitjançant el qual antigament se’l feia surar a l’aigua dins el pou? Què significa el símbol que hi ha dalt de tot del forjat que rodeja el pou?


Després diuen que els detalls no són importants… No hi puc estar més en desacord. Els detalls, la mirada atenta sobre aspectes que podrien semblar superficials, i la interrogació sobre el perquè de la seva presència, són claus per entendre moltes coses del significat actual -i del del passat- d’algunes festes. Ajuden a entendre, ras i curt, el perquè de les coses.