Avui fa exactament un any que va morir l’E, la germana del pare. Amb l’E vam viure molt d’aprop durant força anys, units per un mateix espai físic i per la complicitat que genera ser d’edats properes. Se la va endur un maleït càncer, que també va arrossegar, setmanes més tard, al C, el seu home. Encara ara, un any després, em sembla impossible que hagi passat tot això… una sensació que crec que és compartida per molta gent de la família.

Totes les morts són doloroses, per la insuportable evidència que a aquella persona ja no la veuràs mai més i, sobretot, perquè la mort estronca amors i deixa moltes qüestions sense tancar. La mort de l’E, i especialment tot el que va passar després, ha estat una de les patacades més dures que com a tribu familiar hem patit en els darrers anys. Per prematura -només tenia 51 anys- i perquè se la va endur en un moment en què estava en plena efervescència.

Recordar als familiars que ja no hi són, amb els que s’ha pogut conviure, és sovint un exercici d’enyorança d’uns records passats que, certament, moltes vegades pot acabar amb llàgrimes als ulls. Però també pot ser un repàs (tant llarg com arribi la memòria) de vivències, anècdotes i històries capaç de generar somriures compartits. I de records íntims. Podria extendre’m molt, perquè vam viure força coses plegats, però de la nostra estimació mútua en recordo especialment com es materialitzava a vegades: ella em buscava amb la mirada, tot esperant a què en digués alguna i jo, que ja la veia venir i acceptava el joc, deixava anar l’exabrupte exagerat que li provocava el somriure. Rèiem. M’encantava fer-la riure. M’agradava aquesta forma com ens estimavem.

Avui que fa un any que ens falta, vull compartir una senzilla recepta que em va ensenyar l’E. De fet, és una recepta tradicional de pa de pessic que ella va aprendre de l’àvia E, la seva mare, i que espero que les seves filles recordin com un petit i senzill tresor familiar. Una recepta tradicional de casa, que espero que no es perdi. No és cap elaboració complicada, ans el contrari, però m’agrada precisament per la seva senzillesa. Me la va dictar per telèfon farà uns dos o tres anys, un dia que la vaig trucar per demanar-li.

 

Recepta per fer pa de pessic

(unitat de mesura: un got de iogurt)

3 ous sencers

1 sobre Royal de llevat

1 iogurt (natural o de llimona)

3 gots de farina blanca de força

1 got de suc de taronja natural

2 gots de sucre blanc

1/2 got d’oli de girasol

Es barregen tots els ingredients, sens cap ordre determinat, en un recipient i es passa la barreja pel minipimer fins que queda homogeni. Es deixa reposar uns minuts i després es posa al recipient del forn, que s’ha de cobrir amb paper de plata i untar amb oli perquè no s’enganxi. Es deixa al forn uns 25 minuts a 160-170 graus. Es treu, es deixa refredar i s’hi posa sucre en pols per sobre. Boníssim!