El proper 13 de desembre (diada de la santa cristiana associada a la llum i a la vista – Santa Llúcia: patrona de visionaris), més de 160 municipis catalans viuran un esdeveniment amb molta trascendència històrica: la celebració d’una consulta popular sobre la independència de Catalunya, un pas més d’un procés democràtic i pacífic que ha d’obrir les portes a una consulta vinculant a nivell nacional.

Considero que les circumstàncies del país ja fa temps que exigien fer un cop de puny sobre la taula. Fa temps que sento reclamar, de boca de persones molt diferents – un artesà de la fusta, un president d’associació cultural, un polític- i respecte a situacions ben diverses -la defensa de l’Estatut, la defensa del model lingüístic català, la defensa de l’ús de pirotècnia a les festes- que calia donar un cop de puny sobre la taula. Hi estic d’acord. Aquest procés de consultes sobiranistes, que el proper 13D viurà el seu segon capítol, és un cop de puny sobre la taula. I un homenatge al Xirinacs, que si veiés el moviment -cívic i democràtic, de base- que s’està organitzat, n’estaria ben orgullós.

Proposo que s’incorpori a aquesta jornada un component que en remarqui el seu caràcter festiu. Catalunya disposa d’una àmplia tradició en l’ús de materials pirotècnics en les festes. Probablement, l’ús de coets, traques i trons, llançats per terra o enlaire en festes i celebracions de tota mena (des de les ancestrals festes majors a les contemporànies victòries d’un equip de futbol) sigui tant antic com el propi país. Per això, com en aquella època en què les fogueres als cims de les muntanyes servien per comunicar-se, proposo que en cada poble on es celebri la consulta es llanci, una vegada es conegui el resultat, i en cas que hagi guanyat el SI, un coet al cel. Un potent coet que pugi ben amunt i que peti ben fort. Tant senzill com això: una vegada acabat l’escrutini, que algú surti a la porta del col·legi electoral i encengui un coet enlaire que ressoni arreu, un coet que doni a conèixer a aquells municipis dels voltants la victòria del SI i que encoratgi als que no han celebrat la consulta a fer-ho en un futur. Es tracta d’un acte simbòlic, senzill, a l’abast de tothom, però molt efectiu perquè no només permet celebrar alegrement un dels moments d’especial rellevància del procés (el coneixement del resultat positiu) sino que alhora permet comunicar la victòria nord enllà, tant als que han votat aquell dia com als que no ho han pogut fer. Proposo que en la celebració del 13D només sigui un coet el que es llanci i que guardem traques, coets i castells de focs pels dies que vindran.