Món Empordà és una xarxa de productors locals que cada dissabte fan un mercat en un poble diferent del Baix Empordà per vendre els seus productes. La majoria d’ells són pagesos, horticultors i agricultors de tamany petit que venen directament al comprador tot allò que conreen amb les seves mans. L’experiència és interessantíssima i, curiosament, fa convergir dues corrents que només aparentment semblen antagòniques: la tradició i la postmodernitat.

D’uns anys ençà, i en part gràcies a la popularització de les xarxes distribuïdes, els petits productors agrícoles estan ressuscitant. Condemnats pel capitalisme a competir en preu en un mercat global, i lluitant amb els especuladors i les indústries per salvaguardar els camps i terrenys on poder cultivar, han trobat nous camins per reeixir, autoorganitzant-se i oferint productes ecològics de gran qualitat a través de nous canals de venda directe. N’hi ha que utilitzen només aquest canal de venda, però d’altres també ja tenen els seus productes als petits supermercats de poble. Ara saben que saltant-se intermediaris i atenent el mercat més proper poder reeixir. I és que els productors han entès que el seu mercat és el local i que cada vegada hi ha una demana més gran de productes sans, lliures dels pesticides i altres productes nocius derivats de l’exigència d’utilitzar tècniques de producció en massa per poder competir en un mercat global. Small is beautiful, que en diuen. Prioritzar la qualitat per sobre la quantitat, vaja.

La filosofia que hi ha darrera de l’iniciativa Món Empordà és, doncs, la mateixa que la d’altres cooperatives que estan apareixent per tot el país (inclús a les grans zones urbanes, com Barcelona) i que van en la mateixa línia. El que és més sorprenent de tot aquest moviment és que beu de dues fonts que semblen oposades però que no ho són. Aquestes iniciatives estan alineada per una banda amb la tradició europea (això és el que féien els agricultors abans de l’època industrial) i per l’altra amb conceptes nous provinents dels Estats Units, com l’Slow Movement, i concretament amb els Transition Towns. Aquests nous moviments (que per cert sembla que hagin descobert la sopa d’all) no són res més que intents per recuperar tot allò del quefer tradicional que pugui servir per millorar la qualitat de vida de tots plegats, amb consciència, i respecte per l’entorn (humà i natural). Els Transition Towns, per exemple, proposen que es creïn òrgans polítics als pobles per tal de donar veu als més vells i savis de l’indret en els afers públics, conceptes que remeten tant a les formes d’organització dels indígenes de molts llocs del món, com als consells d’avis que teníem aquí a Catalunya i que estan documentats a través del folklore.

Més enllà d’aquesta coincidència entre l’avantguarda postmoderna i la tradició, iniciatives com Món Empordà només poden tirar endavant si compten amb el suport primer dels ajuntaments que els acullen i després dels consumidors, dels que creiem que la petita pagesia no només és necessària per un país i ha de poder viure dignament del que dóna la terra, sino que a més a més sabem que, comprant-los, també estem contribuïnt a que les terres no es destinin a urbanitzacions, jocs olímpics d’hivern, instal·lacions nuclears, carreteres duplicades, polígons industrials, trens ultraràpids i altres productes de l’avarícia humana.

Món Empordà es fa cada dissabte de mes, durant tot l’any, en un poble diferent (veure el web de Món Empordà). Hi pots trobar els productes de temporada, i ecològics, a preus assequibles. El mercat de productes es complementa amb actuacions d’artistes locals, com músics, pintors i escultors, titellaires o explica-contes.