El programa APM? està molt bé i té molt d’èxit perquè fa riure molt. Jo, em descollono. Ara fa temps que no el veia, però aquest hivern només vaig encendre la tele per veure l’APM?, el futbol i poca cosa més. Ara bé, el programa només té un “petit” inconvenient: està fet en clau totalment española. Totes les imatges seleccionades per a fer els talls són extretes de les televisions españolas. Per a fer el programa s’utilitzen només imatges de televisions espanyoles. És un detall subtil, molt subtil, que, fet a propòsit o no, cala en el subconscient col·lectiu…

Si no recordo malament, en les primeres edicions de l’APM? els editors també utilitzaven imatges de televisions d’arreu d’Europa (italianes, franceses, sueques, alemanes, etc) però, és clar, deurien rebre instruccions “des de dalt” i es van deixar d’emetre… Algú -la nova censura- els va advertir que calia ser español. O pitjor, que calia seguir construïnt la idea d’España, però a l’estil APM?, “sense que es notés”, d’una forma divertida, rient. Vaja, com en les millors èpoques d’aquell militar castellà, que una vegada conquerit el territori català, dictaminà que el que calia aleshores era anar introduint la llengua castellana poc a poc, però “sense que es notés”, d’una forma subtil. Com és que és tan español aquest programa? Ho era d’origen o s’hi ha anat tornat amb el temps?

La TDT també està feta en clau española. Amb la nova sintonització automàtica de canals de la TDT, la caixa tonta és més española que mai. Amb la TDT el nostre marc de comunicació de referència és España. Podem veure autèntiques merdes, com aquells programes on cal trucar per endevinar qualsevol parida, i en canvi no podem veure canals europeus interessants. És incomprensible com per segons quines coses es fan servir criteris de qualitat i per segons quines altres no. Comparteixo l’opinió dels que diuen que amb la TDT no hi hem guanyat massa, que hem passat a veure molts més canals españols que abans. Ep! i que consti que això no seria cap problema si també poguéssim veure, per defecte, altres canals d’altres estats europeus i de més enllà…

Tot plegat, com la cerimònia d’acomiadament d’en Samaranch, ho resumeix perfectament el què ha passat amb l’escut de l’edifici de Capitania General (seu general de l’exèrcit español a Catalunya), al passeig de Colom de Barcelona: el nou escut constitucional que ha instal·lat el Ministerio de Defensa no és sino una llosa que tapa l’escut amb l’àliga franquista que encara hi ha a sota. Tota una metàfora. El Règimen, quaranta anys després, amb la complicitat de l’esquerra española, no s’ha retirat del tot…