Si tu no em dius les coses,
aleshores jo
m’en puc imaginar d’altres…

Pensatiu,
fumant amb les mans fredes,
es mou el desig de tu.

El pensament del que erem
torna i creix.
El record em fa somriure.

Però, de sobte,
l’evidència em colpeja el cor.

Angoixa al pit
que l’aigua d’un glop fred
fa baixar avall.

Sóc a casa, sol,
i em distrec llegint llibres,
a estones.

La melodia
d’una Raga flautada
fa més suau la pena.

I em neixen aquests mots,
teclejats davant
pantalla.

Amor, si tu no em dius les coses
aleshores jo me n’imagino unes altres.

Desamor, si no t’escric
et quedaràs dins meu?