Em desperta el brogit de l’aurora i ja no puc aclucar l’ull. A fora hi ha una festa i m’assec a la cadira que hi ha al costat del balcó per escoltar, amb la son mossegant-me el lóbul de les orelles, el que passa finestra enllà. Abellarols, orenetes, pardals, mallerengues, aloses, puputs, garses, falciots, òlives i un gall, juntament amb insectes que no sé identificar, canten junts. El Sol encara no ha sortit i hi ha una llum tènue, blavosa. M’hi estic una bona estona, fascinat per aquest guirigall de les primeres hores, i després torno al llit. L’aurora és, segurament, un dels millors moments del dia, de cada dia.