Ja ha començat l’època de les colònies d’estiu. Fa temps que maduro la idea que les colònies d’estiu s’assemblen bastant als ritus d’iniciació que molts pobles africans practiquen amb els seus nens i que els etnògrafs han documentat abundantment en llibres i pel·lícules. Em sembla que anar de colònies és, juntament amb l’entrega del xumet, un dels ritus de pas profans que es fa passar als infants catalans per marcar determinats moments en el procés del seu creixement natural.

Els etnògrafs expliquen que en molts pobles de l’Àfrica és costum de celebrar un ritus d’iniciació als nens d’una determinada edat per tal de marcar el seu pas cap a un nou estadi en el seu procés de creixement natural. De ritus d’aquests n’hi de diversos tipus i formes segons cada comunitat, però bàsicament consisteixen en portar els nens, un dia escollit pels adults, fora del seu àmbit habitual (els que viuen en poblats els porten a l’interior de la selva) durant uns dies, allunyats dels seus pares. Allà, passen tot un seguit de proves, bàsicament destinades a saber superar la por, i també els instrueixen en els principis bàsics de la seva cosmovisió: religió, llegendes, mites, història, economia… Acabat aquest procés, els nens tornen al poble transformats, essent una altra persona (en alguns casos fins i tot se’ls hi canvia el nom) i preparats per a dur a terme allò que els pertoca segons la seva edat.

Salvant les diferències, i tenint en compte que en la nostra cultura la instrucció sobre la cultura, la història i la política del país també es produeix a l’escola, entre els amics i a la família, durant tot el període escolar, anar de colònies em recorda bastant a aquests ritus d’iniciació dels nens africans.

Acabat el curs escolar, moltes famílies deixen durant un temps els seus nenes i nenes, els que tenen una certa edat, a unes cases especialment preparades per a l’ocasió, els albergs, i que sovint són ben allunyades del seu lloc habitual de residència. D’aquesta manera, els nens i nenes, marxen de casa uns dies i passen uns dies amb d’altres infants, a càrrec d’uns adults que no coneixen, aprenent a valer-se sense la protecció dels progenitors. Allà se’ls expliquen les llegendes del país i la seva història, així com determinades qüestions bàsiques relacionades amb la sexualitat, la vida en comunitat, etc Les primeres colònies són, en la majoria de casos la primera vegada que els nens dormen fora de casa sense els seus pares o familiars més directes uns quants dies seguits.

Valdria la pena fer algun tipus d’estudi etnogràfic sobre els ritus de pas profans dels catalans, perquè en molts llibres que tenen en compte els ritus de pas, s’obliden d’aquest aspecte o només inclouen els ritus de pas i iniciàtics religiosos, com ara la primera comunió o el bateig. El tema és prou ric per a fer un treball seriós, perquè, per exemple, caldria parar atenció als ritus de pas del naixement a la fi de la lactància materna (marcada per l’entrega del xumet a una bèstia festiva o als Reis d’Orient) i després als ritus de pas de la infantesa a la pubertat (dins dels quals hi hauria les primeres colònies). En el cas de les colònies caldria, a més a més, filar prim i diferenciar les primeres de la resta, perquè no és el mateix per a l’infant la primera vegada que es va de colònies (vers els cinc anys) que després, quan ja sap on va (fins als 16). També seria interessant estudiar els continguts de les colònies (què els expliquen els monitors als infants) i analitzar els diferents tipus de colònies que han sorgit darrerament, posant èmfasi en aquesta tendència creixent a la tematització (colònies de música, d’esports, d’anglès, etc)