Avui fa 5 dies de l’extraordinària manifestació del dissabte passat a Barcelona i, ordenant les fotografies, m’adono d’una magnífica i sorprenent coincidència: el 10 de juliol és la data en què en el calendari tradicional català se celebra sant Cristòfor, un sant que, d’entre d’altres atribucions, és el protector de tots aquells que inicien un viatge llarg, difícil i perillós.

Però el millor és que aquesta no és la única coincidència entre el santoral i algunes de les principals fites d’aquest viatge polític, pacífic i democràtic que, si tot va bé, ens portarà a ser un nou estat de ple dret en el si d’Europa ben aviat. El 13 de desembre, data en què es va celebrar la primera onada de consultes sobiranistes a més de 160 municipis catalans (després de l’inicial a Arenys de Munt el 13 de setembre), és també la data que el calendari tradicional marca com a festa de santa Llúcia, patrona de tots aquells que necessiten d’una bona visió i, per extensió, dels visionaris. I el 25 d’abril, data en què es van celebrar la quarta etapa de consultes a 210 municipis d’arreu de Catalunya, és el dia de sant Marc, invocat per a protegir els primers brots verds de la collita de l’amenaça de tota classe de paràsits destructors.

No crec que els que van triar les dates d’aquestes etapes tinguessin en compte el calendari tradicional però en tot cas jo veig aquestes coincidències simbòliques com un bon auguri. Així doncs, jo diria que no només comença una nova etapa política per a la història del país, com pràcticament tothom (excepte els de sempre) s’han afanyat a constatar, si no que a més a més, aquestes coincidències ens auguren que afrontem el procés sobradament protegits. Que anem bé, vaja.

Si el 13D es va assenyalar el camí, el 25 A es va aplacar els que intentaven que les consultes no anessin a més, aquesta multitudinària (i calorosa) manifestació del 10 J marca l’inici formal del viatge. Una demostració de que som moltíssims els que estem disposats a iniciar el viatge cap a la Independència. Amb les valoracions dels dies posteriors, a la premsa d’allà, però també a la d’aquí, ja hem pogut comprovar que aquest no serà un viatge fàcil i que caldrà afrontar tots els perills que comporta el fet de viatjar: la pèrdua del camí, les males companyies, la sortida de lladres, el maltractament o robatori en els hostals, l’atac d’animals ferotges, la tempesta… I, efectivament, ja ho hem vist aquests dies: tindrem els mitjans “oficials” sempre en contra, es minimitzarà la nostra presència, els companys de viatge dubtaran i tindran por (i alguns abandonaran), hi haurà qui voldrà impedir que iniciem la marxa i fins i tot ens diran que no hi anem, que és perillós… També hi haurà qui voldrà arribar per dreceres, de forma ràpida, i altres que només s’hi apuntaran quan tot estigui llest. No els hem de fer cas. Nosaltres hem d’afrontar aquesta aventura amb coratge i convicció, coneixent els perills, mirant sempre endavant i convidant a tothom a sumar-se a aquesta meravellosa aventura que ara comença. Sant Cristòfol ens protegeixi!