Aquest cap de setmana passat vaig assistir a les jornades sobre festa i pirotècnia que es van organitzar -molt bé, per cert- a Reus. Des de festes.org hem col·laborat en la difusió de l’acte, tal i com vam fer l’any passat amb les I Jornades sobre cultura pirotècnica tradicional de Vilafranca, tot i que en aquella ocasió també vam participar en l’elecció dels ponents. I seguirem col·laborant amb les properes que s’organitzin, l’any que ve o quan sigui.


Ball de la Rigoberta, Correfoc de la Bisbal 2010

Una de les idees que es van repetir a Reus va ser que ara toca posar en valor les pràctiques festives que empren la pirotècnia. Hi estic totalment d’acord. Aquest era precisament el supòsit inicial que va motivar la organització de les primeres jornades a Vilafranca. Ara toca perquè, davant l’amenaça que suposo la Directiva Europea, i la seva transposició, cal que tothom es consciencii que les pràctiques culturals que empren la pirotècnia en el marc de festes populars són un actiu patrimonial intangible (immaterial que en diuen a la UNESCO) del poble on es celebren. Però és que ja tocava abans, perquè, al meu entendre, la cultura que es desenvolupa al voltant del foc pirotècnic, els seus joc i balls, les seves construccions i els seus usos, és una de les grans desconegudes del nostre patrimoni cultural.

 
Festa de Sant Jordi a Mataró, 2010

I en aquest sentit cal tenir molt en compte als valencians. Els valencians també són part del “nosaltres” col·lectiu i, en això de la pirotècnia, conserven algunes manifestacions arcaiques de l’ús festiu de la pólvora, avui perdudes per aquí dalt. Cal que els historiadors del Principat regirin els textos antics perquè estic convençut que l’ús abundant de pólvora a les festes, en pràctiques com ara la cordà o la solta de coets correcames, havia estat molts més habituals que no ens pensem. M’ho corrobora la intuïció d’ençà que fa anys que baixo al País Valencià a documentar festes però també algunes troballes recents.

 
Entrà de la flor a Torrent, 2008

Reconec que se’m posava la pell de gallina quan l’altre dia, a Reus, en Josep Vicent Frechina explicava algunes pràctiques culturals que es feien amb pirotècnia. En les expedicions fetes en els darrers anys empaitant festes, he pogut veure coses totalment desconegudes a Catalunya i sovint, en explicar-les m’he topat amb la incredulitat dels que m’escoltaven… fins que gràcies al Youtube, ho han pogut veure ells també.

 
Coetà infantil (en coetòdrom), Falles de Benicarló 2010

Dels valencians hem d’aprendre, no només a jugar amb els coets sino també a utilitzar la pirotècnia de forma cultural. Coses com ara la l’ofrenà, una pràctica vinculada a la cordà i que consisteix en, una vegada s’ha caçat al vol un coet, oferir-lo a la persona estimada amb unes paraules, abans de deixar-lo anar de nou. O el fet que les cordaes són “llocs de pau”, l’espai on dues persones enfrontades d’un mateix poble segellaven la concòrdia entre ells. I això no es fa fumant una pipa sino socarrimant els peus de l’altre amb un coet caçat al vol. A mi em sembla que, més enllà de donar a conèixer pràctiques que empren la pirotècnia, cal també explicar que els coets sovint no es tiren perquè si, que no són només una diversió inoqua, sino que moltes vegades té un sentit.

 
Santantonà Forcall 2009

De les jornades de l’altre dia me’n van sorgir diverses idees, que ja vaig exposar en converses informals:

En primer lloc crec que caldria iniciar un nou camí. La feina que s’està fent i que ara tot just comença és molt important i cal seguir fent-la, però crec que s’ha de lluitar per introduir esmenes al text europeu. Crec que cal anar a l’arrel del problema. Entenc que les lleis són dinàmiques i que, per tant, és possible canviar-les. I les europees també. Caldria estudiar-ho a fons i tirar-ho endavant amb força, si cal cercant aliances polítiques a priori impossibles, i, és clar, anant tots junts, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Caldria que des de les altes instàncies s’investigués com es pot modificar o introduir una esmena en aquesta directiva europea. I ho repeteixo:  fer aquest camí en paral·lel a la feina -ben feta- que s’està fent des de la Generalitat de Catalunya i les federacions de diables i bestiari.


Preparant el Correfoc de La Bisbal 2010

En segon lloc que estaria bé fer un inventari de manifestacions festives que empren la pirotècnia i establir-ne una classificació i tipologies, i no només segons la forma que prenen, sino també el seu paper i funció dins la festa. Caldria anar a veure-les totes, descriure-les i fotografiar-les, una tasca que mica en mica des de festes.org ja hem anat fent en els darrers anys però que caldria sistematitzar. De correfocs, per exemple, n’hi ha de molts tipus (els parateatrals amb personatges de tot tipus, els que són recorreguts guiats, els que inclouen parlaments, etc).


Trobada de Balls de Diables amb parlaments, Sitges 2006

En tercer lloc també estaria bé assajar de fer un vocabulari, més o menys unificat, dels diferents tipus d’artefactes pirotècnics que s’utilitzen, amb dibuixos i tot. Perquè una mateixa pràctica pren un nom o altre segons el poble i sovint s’empra un mateix nom per designar coses diferents. Així, amb el nom de tronada, per exemple, s’anomenen pràctiques que són força diferents entre elles.

 
Cortines/cascades de foc al Correfoc de la Bisbal, 2010

Finalment penso que caldria fer un homenatge comdéumana als que van redactar la Directiva Europea de Pirotècnia, perquè s’han cobert de glòria. Seria possible trobar-ne els noms i una foto, convidar-los a les festes i, perquè no, posar-los dins una cordà per, almenys, saber que se sent de primera mà quan algú que està emprenyat amb tu et socarrima els peus amb les espurnes d’un coet erràtic.


Coetà (en coetòdrom) a Torrent, 2008