|| 1. Contrapàs llarg que ballaven moltes persones formant cadena i guiades pel ballador del cap.

|| 2. Ball final de la revetlla de Sant Joan, en què els més agosarats ballen a cavall dels animals.

|| 3. Joc d’infants, en el qual agafen una corda o cordill llarg, que a un cap porta lligat un objecte qualsevol, i corren estirant la corda i fent xivarri.

Arqueologia de les creences
Carnaval, Any Nou arcaic i els ritus xamànics

Carnaval, Any Nou arcaic i els ritus xamànics

Un dels trets característics de la festa de Carnaval a Catalunya és l’escenificació d’una seqüència ritual molt ben delimitada que es succeeix entre l’arribada al poble d’un personatge humà o una efígie que el representa i la seva crema pública uns dies més tard. Aquesta seqüència, més o menys semblant, també la trobem present en...
Barraca i Marededéu. Comparacions suggerents (II)

Barraca i Marededéu. Comparacions suggerents (II)

Jo sóc dels que creu que les comparacions mai són odioses, si no que serveixen per a pensar. I com que a mi m’agrada pensar i cercar, buscant relacions entre les coses, aquí us deixo un parell d’imatges que em tenen totalment capficat. Han estat preses aquests dies en diferents indrets de la comarca dels...
Naps i Reis. Comparacions suggerents (I)

Naps i Reis. Comparacions suggerents (I)

Ahir un amic d’un amic em va dir, durant el tradicional dinar d’escudella i carn d’olla dels dimecres a Casa Jaume, que al seu poble, Guissona (la Segarra), és costum que durant la nit de Reis, el 5 de gener, els nois facin declaracions d’amor a les noies deixant cols i poemes als balcons. Em...
Especulacions sobre la Sibil·la

Especulacions sobre la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la és un dels cants més emotius i impressionants del repertori popular català. Malgrat que es canta a tot el país, des de l’Alguer a Ontinyent passant per Vic, Barcelona o Gandia, és a Mallorca on el cant manté més vigència. S’acaba de publicar un magnífic i imprescindible DVD que documenta...

Introducció: els catalans arcaics i els sacrificis

No n’hi ha cap rastre documental. Ni menys encara cap fotografia ni vídeo, però abans que el cristianisme arribés a Catalunya, en aquesta terra hi vivien persones, amb la seva pròpia manera d’entendre la vida. Gent que tenia la seva cultura i, dins d’aquesta, les seves creences religioses, i amb elles, els seus déus. No...
Un bloc allotjat a Botarga.cat