Avui, aprofitant aquest dia meravellós que feia, a la H i a mi ens ha vingut de gust anar a dinar a un mas on anem des de fa poc, ben aprop de casa. Amb l’E, en M i les seves respectives dones i mainada. Allà hi he menjat uns estofats exquisits, com mai no n’havia tastat. És una granja amb força animals, que ara també es dedica al turisme rural, però que, fora d’estació, només obre per grups i per veïns i coneguts dels pobles del voltant. Avui, quan he trucat per viam si podíem dinar, l’E m’ha dit que si, que hi anéssim, que avui menjaríem un arròs amb els que aquesta tarda hi anaven a matar un porc.

Feia dies que em voltava pel cap la idea d’organitzar una matança o d’anar a fotografiar-ne una i avui ha succeït, per causalitat. A vegades passa: anheles alguna cosa i allò, per art de màgia (o potser precisament perquè ja en fas imatge mental…) t’apareix en el moment més imprevist i de la manera més estranya. Així que avui, després de que l’E m’hagi dit per telèfon que qua aquesta tarda farien la matança ens hem atansat, amb bicicleta, fins al mas. Tot just començaven a cuinar l’arròs…


La meva sorpresa ha estat quan l’E m’ha dit que en B i el seu germà eren els que venien a matar el porc. Amb en B havíem parlat, fa molts anys, d’un reportatge que volia fer comparant el mètode tradicional i familiar de matar el porc amb sistemes massius-industrials actuals. A casa seva són els últims que s’hi dediquen de forma tradicional, per aquesta zona. Van començar els seus pares i ells coneixen perfectament l’ofici. Quan m’ha vist que sortia per la porta, ha deixat de parlar pel mòbil i ha dit: “El Déu que m’ha parit! què collons hi fas tu aquí?” Feia molt temps que no ens vèiem. Ens hem abraçat i hem estat xerrant una llarga estona, a fora, fins que en M ens ha cridat a taula.


Acabat el dinar, i engolit el meravellós flam de ratafia que prepara en M, ha començat el procés de matar el porc. Avui en mataven un de la temporada passada, ben gros, de vora 150 quilos, han dit. Encara és una mica d’hora per fer la matança, encara no fa prou fred, però aquest havia quedat de l’any passat i al mas ja se’ls han acabat els embotits. El mètode per matar-lo és el següent: li lliguen les potes de darrera per controlar que no s’escapi, li fumen un cop de maça al cap que l’estaborneix, el pengen cap per avall i després el degollen. Darrera meu, la H s’ho mirava tapant-se les orelles mentre jo conversava, mentre feia les fotos,  amb l’E, en B i el seu germà, que m’anaven explicant anècdotes sobre la seva feina, amb una naturalitat espaterrant.


Feia temps que no veia una matança. A casa de petits els pares ens portaven a un mas de Matadepera on cada any feien el ritual amb amics i familiars. Un mas, que per cert, ara s’ha reconvertit en un d’aquells restaurants urbans on s’hi fan banquets per a casaments, tot un símbol dels canvis que ha experimentat el camp en els darrers quaranta anys. Encara més cap aquí, vaig fotografiar una matança que va organitzar el meu pare i una colla de la seva feina i fa poc, el 2004, en vam filmar una en un mas de Solsona, amb els companys de festes.org de la primera època.


Amb el que he vist avui em reafirmo amb les ganes que tinc de gravar en vídeo tot el procés de dalt a baix una altra vegada, de manera estructurada i amb recursos. I miraré d’organitzar-ho per aquest hivern. De fet, ja hem quedat amb en B que un dia ho farem bé, potser a casa seva. A ells els servirà per tenir un record de la feina que fan i a nosaltres en servirà com a material etnogràfic.


Un detall divertit: aquest és el raspall, de fabricació casolana, que fan servir per treure-li la pell cremada al porc una vegada se li ha passat la flama per segona vegada. Funciona la mar de bé, tant o més que les pedres de tipus volcànic, negres amb orificis que tradicionalment s’havien fet servir.


De la matança d’avui m’ha sobtat molt el baix preu que cobren els matadors, en comparació a la feinada que fan, la celeritat amb què executen el procés de convertir l’animal en un munt de carn. També he pogut parlar amb l’àvia de la casa, que m’ha corroborat que mai s’havia fet cap ritual de tipus religiós abans de matar l’animal. En aquest mas hi ha la sensació que no es para mai: amb algunes parts del porc que han matat avui ja preparaven el menjar d’aquesta nit per una colla de metges gironins especialitzats en SIDA que havien reservat taula fa dies.