Ara fa uns mesos, quan just començava el procés de distribució del “Calendari de festes amb pirotècnia” i ja començava a rumiar els continguts dels nous volums que estic preparant -el de les festes amb aigua -, vaig descobrir, no recordo com, la “pesca a l’encesa”.

Des de que vaig saber de què es tractava, vaig començar a buscar-ne més informació, quasi obsessivament: vaig comprar i llegir el llibre d’en Joan Nadal i Fortià (amb una molt bona documentació annexa), vaig llegir les Ordinacions de la Pesquera de Cadaqués (imprescindibles per entendre el context) i vaig parlar amb diverses persones que coneixen molt bé el tema, com en Vicente Garcia-Delgado, que ha donat al Museu Marítim de Barcelona el darrer llagut de foc que havia practicat aquest sistema de pesca i que m’ha proporcionat les fotografies que il·lustren aquest post. Buscant per Internet també he descobert que es practica un sistema semblant en altres indrets del món. Ho explicaré en un proper post. Per completar aquesta petita recerca només em queda pendent anar a parlar amb dos homes del Port de la Selva que sembla que em poden proporcionar més informació.


La Lola, darrera embarcació de l’encesa que es conserva, a Cadaqués el 2006
Foto cedida per Cesc Jordan

Ara, molt més conscient la seva importància -històrica, etnogràfica, econòmica…- n’estic preparant un article molt més ampli que espero poder publicar en alguna banda. A grans trets es pot dir que la pesca a l’encesa és un sistema de pesca molt arcaic, segurament un dels més antics del litoral català. La primera referència escrita que se’n té és del segle XIV però no és fins al 1542, gràcies a les lleis que regulaven la pesca (ordinacions pesqueres), que se’n coneixen tots els detalls.

Fotografia antiga d’un llagut de foc, autor desconegut.

A Catalunya, la pesca a l’encesa s’originà i estigué perfectament adaptat a la singular orografia del tram de costa comprès entre Cadaqués i Palamós, fet a base de milers de petites i estretes cales rocoses. Fou un sistema de pesca sostenible i artesanal àmpliament utilitzat per la gent del mar i que durant segles proporcionà gran part de la riquesa i l’aliment en aquest tros de costa catalana.

La pesca a l’encesa es basa en la idea que el foc (la llum i l’escalfor) atrau a bona part del peix blau (les sardines, les anxoves, la caballa…) i per això es singularitza per l’ús d’una teiera de ferro situada a la proa de l’embarcació i plena amb teies de pi cremant. Es practicava només les fosques nits de lluna nova entre els mesos d’abril a novembre, un lapse de temps en què no feia fred i que coincidia amb el moment en què el peix blau retorna de la seva migració anual, recorrent la costa catalana de nord a sud.

La teiera a la proa de l’embarcació. Dibuix de Francisco Oller.

La pesca a l’encesa l’executen diferents embarcacions, normalment tres, anomenada “companyia d’encesa”. Un d’ells, el “bolitx o fogater” porta la teiera de ferro on es cremen trossos de fusta seca de pi, la “fusterada”. La resta d’embarcacions duen les xarxes. Com es veu en els dibuixos, l’estructura de les companyies d’encesa podia variar.


El vaixell que duu les xarxes encercla el foc amb el peix. Dibuix de Francisco Oller.

El sistema funciona de la següent manera: l’embarcació que duu les xarxes es vara en terra en un dels extrems d’una cala estreta. L’altra es situa a l’extrem oposat, també a terra. Aleshores el llagut de foc encén la teiera i surt mar endins a la recerca d’un banc de peixos. Quan en troba un, el llagut torna cap a l’interior de la cala, amb el banc de peix a darrera, seguint el foc. Una vegada dins la cala, la barca varada que duu les xarxes es dirigeix cap a l’altre extrem i va deixant anar les xarxes, que duen uns ploms i arriben fins a terra. Arrossegant les xarxes pels dos extrems, la xarxa va recollint el peix.

Finalment s’arrossega la xarxa. Dibuix de Francisco Oller.

Avui la pesca a l’encesa és un sistema en desús a Catalunya. Només es manté viva la pesca amb llum, una espècie de variant de la pesca a l’encesa que es basa en la utilització d’uns potents focus emissors de llum elèctrica per atraure el peix. És usat pels pescadors per proveir-se de peix blau i calamar.


Embarcacions de la pesca amb llum entre Tamariu i Calella de Palafrugell, 2014. Foto: Manel Carrera