Ja són sota terra. Aquesta tarda hem plantat 25 dels 50 quilos de cebes de calçot que he comprat aquest matí, aprofitant que era al Camp de Tarragona fent dos reportatges fotogràfics de festes que es celebren pels volts del 8 de setembre, dia del naixement de la Mare de Déu, la nostra particular representació de la Mare Terra.

Aquests darrers dies he estat per les comarques del Camp de Tarragona, elaborant dos reportatges fotogràfics de la Festa Major de les Borges del Camp i de Cambrils, un sobre l’Arribada de la Mare de Déu i les manifestacions pirotècniques tradicionals que l’acompanyen (tronada i ball de diables) i l’altre sobre un Ball Parlat que es fa en el marc de la festa major cambrilenca. Han estat uns dies intensos i llargs, ben aprofitats, tal i com passa sempre que s’és de ruta fotografico-festiva. A més, he tingut el privilegi de compartir-los, a taula i al carrer, amb el SP i la seva família, i en M, tots ells de Reus, el P i alguns amics seus de Granollers, el J de Tarragona, el P de la Riera, i l’A, de Cambrils, entre d’altres. La ruta havia de ser més llarga i acabar en la cordà d’Alaquàs, però per incompatibilitats horàries, la vam concloure ahir al vespre a Reus, a la inauguració de l’exposició sobre el Foc Festiu que aquests dies s’hi fa.

I com que era per allà, m’he acostat a Valls, terra de calçots, per comprar-ne uns quants amb la intenció de provar de plantar-los a l’hort enguany. Així que aquest matí he anat a la cooperativa agrícola de Valls i he adquirit les cebes de les que en surten els calçots. Per 50 quilos de cebes he pagat 35 euros. Segons vaig sentir no sé on, enguany calia plantar d’hora les cebes, quant abans millor. Així que aquesta tarda ens hi hem posat. Aviam si ens en sortim i les glaçades no ens ho impedeixen…

Osti, ara, després de fer el post, informant-me sobre el cultiu del calçot per Internet, veig que potser l’hem cagada! Nosaltres ja hem enterrat les cebes completament. A moltes pàgines es diu que les cebes s’han de “calçar” (d’aquí el nom del calçot), és a dir, cobrir de terra, només quan surt la part verda, els grills… Demà buscaré una opinió autoritzada perquè em tregui de dubtes.

Com que ningú es posa d’acord en com s’ha de plantar el calçot (més ben dit, tothom té el seu propi mètode en funció de la terra i el clima del lloc), he decidit que enguany utilitzarem el mètode de prova i l’error, el més científic de tots i l’únic que garanteix l’aprenentatge als inexperts com jo durant el procés. Així que hem fet un solc de calçots soterrada, una altre sense soterrar, un  altre amb els calçots a mitges i la resta (mitjos solcs) anant provant: un amb un tall a la part de dalt de la ceba i soterrats, amb el tall però sense soterrar, i així anar fent… D’aquí a dues o tres setmanes començarem a veure què passa en cada solc.