Un dels trets característics de la festa de Carnaval a Catalunya és l’escenificació d’una seqüència ritual molt ben delimitada que es succeeix entre l’arribada al poble d’un personatge humà o una efígie que el representa i la seva crema pública uns dies més tard. Aquesta seqüència, més o menys semblant, també la trobem present en els ritus xamànics d’any nou en diferents parts del món, com durant les celebracions monàstiques del Losar, el cap d’any tibetà.
Aquest any passat vaig tenir la oportunitat de ser a la celebració d’any nou tibetà, tal i com es celebra a l’interior del Shechen Monastery, un dels molts monestirs buddhistes lamaístes que hi ha al barri de Boudha, al nord de la ciutat de Katmandú. Hi vam estar gravant la festa del Losar, tal i com la celebren, a l’interior de les cases, als carrers i també als seus temples i monestirs, l’abundant comunitat de tibetans que hi viu.
La meva sorpresa va ser comprovar com la festa del Losar que celebren els monjos del monestir s’assembla molt, conceptualment, a determinats elements de les festes de Carnestoltes que es fan a Catalunya. En concret, en allò referent a la construcció d’una efígie que representa totes les negativitats de l’any vell (o la festa), que normalment arriba solemnement al poble o ciutat el Dijous Gras, i la seva defunció i enterrament (o crema) pública, que s’escenifica el Dimecres de Cendra. Els monjos d’aquest monestir fan una cosa més o menys semblant.
La pregunta és inevitable. Aquest ritus d’Arribada i Enterrament del Rei Carnestoltes, d’on prové? I quines funcions fa? Per què el que sembla clar és que no es tracta de cap cerimònia cristiana…. Jo dedueixo que si la festa de cap d’any, el Losar, en aquest monestir és una reminiscència de cerimònies prebudistes, de la religió Bon, la religió xamànica que hi havia abans que el buddhisme tibetà arrelés al Tibet, aleshores, també podria ser que l’Arribo i Enterro del Carnestoltes provinguéssin de ritus arcaics de purificació i expulsió del mal, vinculats al xamanisme practicat a Catalunya abans de l’implantació del cristianisme i el seu monoteisme.