Llavors d’històries

El camí de terra
M’agrada tornar a casa pel camí de terra. Un camí de terra, d’arena, de sorra, no és, a priori, el més aconsellable per a fer amb la furgoneta perquè la pols, les pedres i els constants forats no van gens bé pels engranatges d’un vehicle a motor. El camí de terra no és tampoc el...
Enrampada de diumenge a la tarda
El senyor assessor de l’alcalde d’aquesta ciutat de clima mediterrani és, avui diumenge, assegut al sofà mirant la televisió. Acaba de dinar amb la família i com que ell no aguanta les sobretaules soporíferes i vulgars (ell és un creador!) s’aparta del grup i s’ajau. A fora està nevant i fa un fred de mil...
La relació home-màquina
Avui, Rambla amunt, amb presses, esquivant turistes i passavolants de tota mena, un amic em comenta, sorprès, que l’altre dia li van dir que el cotxe que duia no “feia per ell”… Diu, rient, que no entén el comentari i que el cotxe és una màquina i punt, un utilitari que li serveix per anar...

L’enveja d’una rosella
La veu a través del vidre que separa el bar de la plaça, per entremig d’unes heures que s’entortolliguen tirant amunt. Duu ulleres fosques i camina al costat d’una amiga. Els mugrons li sobresurten, tensos, damunt una samarreta apretada de color suau. Ell és allà dins, prenent un cafè amb un amic, però més atent...

El paraigües perdut
Plou. Fora al balcó una gota fa dringar insistentment una coberta metàl·lica. M’agrada sentir l’aigua mentre cau així. No sé perquè però aquesta simfonia discontinua m’agrada. No sé si aquesta pluja que està caient avui deixarà germinar bé les llavors que hem sembrat aquesta tarda, ni tampoc si ajudarà gaire a fer créixer els plançons...

L’home que va estimar uns llums de Nadal
Tal i com va arribar, en B es va posar a corregir les galerades del que havia de ser el seu darrer llibre. Tot i que només feia unes hores que havia arribat, després de més de vint llargues hores de viatge amb avió, la terrassa de la casa i el bon solet que feia...
Comentaris recents