El nom d’aquest blog, El Tirabou, fa referència a:

|| 1. Contrapàs llarg que ballaven moltes persones formant cadena i guiades pel ballador del cap, el qual sovint havia d’estirar la corrua de balladors i fer-la seguir gairebé arrossegant-la, perquè molts dels dansaires no sabien ballar (Dicc. Dansa 471). Anomenat també sardana republicana, era una corda de balladors que corrien pels carrers saltant i cantant lletres provocatives. Per aquest motiu les autoritats van prohibir-lo en algunes poblacions, atenent a la falta de respecte amb què es ballava (Sardanes, 31), especialment per la mofa que es feia del contrapàs religiós executat pels carlins. Jo me m’emporto la dona | per no haver de ballar sol, | i encara que ella no en sàpiga | ballarem el tirabou, | ballarem el ball rodó | i beurem vi del porró, cançó de la Tal·lera (Dicc. Dansa 472).

|| 2. Ball final de la revetlla de Sant Joan, en què els més agosarats ballen a cavall dels animals (Berga, ap. BDC, xviii, 70).

|| 3. Joc d’infants, en el qual agafen una corda o cordill llarg, que a un cap porta lligat un objecte qualsevol, i corren estirant la corda i fent xivarri (Empordà). a) La corda preparada per a fer el dit joc (Llofriu). «Mare, feu-me un tirabou», diuen els nois a la mare perquè els prepari la corda per a jugar.