Aquest cap de setmana passat he estat a una trobada de patí català que s’organitza cada any pels volts del 15 de maig al poble on vivim ara: Tamariu. He pogut estar dos dies amb els “patinaires”, un tipus d’homes de mar que es troben de tant en tant per navegar amb aquesta singular embarcació...

Diuen que a la costa de l’Empordà hi ha dues llevantades importants durant l’any: una a finals d’hivern i l’altre a principis de la tardor. Aquests dos grans temporals, que duen associats gran episodis de pluja i vent, són coneguts popularment com a “llevantada de les faves” i el “rentabótes” respectivament.

En l’anterior post parlava de la pesca a l’encesa, un antiquíssim sistema català de pesca -propi de la costa nord de Catalunya- avui en desús però que és a l’origen de l’actual pesca amb llum elèctrica. Doncs bé, quan vaig saber de l’existència d’aquest sistema de pesca amb foc real, de seguida vaig tenir la...

Ara fa uns mesos, quan just començava el procés de distribució del “Calendari de festes amb pirotècnia” i ja començava a rumiar els continguts dels nous volums que estic preparant -el de les festes amb aigua -, vaig descobrir, no recordo com, la “pesca a l’encesa”.

Aquests darrers dies he estat molt aprop del mar: anant de cala en cala, a platges, contemplant impressionants tempestes estiuenques, compartint sopars que peixegen (o peixategen!!), llegint les cinc històries del mar de Josep Pla, fent lleugeres immersions sota aigua, iniciant-me en el coneixement dels peixos… I amb el mar aprop, m’han vingut al cap...