Botarga?
El nom de la nostra organització està manllevat d’un arquetip de personatge present a les celebracions festives de tot el món, i molt especialment a Europa. Generalment la botarga és un personatge festiu encarna a diferents forces de la Natura -generalment les perilloses- i presenta, en la seva posada en escena, una extraordinària diversitat de formes, atributs, funcions i noms.
En Francesc Massip defineix molt bé aquest tipus de personatges: “La figura de botarga sovint s’associa a personatges demoníacs, no tant com a éssers malignes (aspecte que, en propietat, només conté el “diabolos”, això és ‘el que desuneix i calumnia’), sinó com a genis de la natura (“daemones”), potencialment perillosos, però vinculats als ritus de renovació estacional, esperits tel.lúrics sovint benèfics per l’home. El cristianisme va posar-los tots a un mateix sac, però les festivitats més arcaiques i tossudes singularitzen aquesta espècie de divinitat inferior, estretament unida al món vegetal, amb el mite de l’home primigeni i altres personatges silvestres de l’imaginari tradicional…”.
Tots aquests personatges festius tenen unes funcions molt ben delimitades dins les festes populars en què participen: obren el pas, marquen l’espai sagrat on es desenvolupa la festa, contagien l’esperit festiu entre els assistents, empaiten a les dones, juguen i espanten als nens, cometen tot tipus d’entremaliadures… Amb la seva acció, en definitiva, posen momentàniament l’ordre establert cap per avall i contribueixen a renovar la vida de la comunitat.
A casa nostra s’anomena botargues a aquests tipus de dimonis que apareixen durant les Santantonades, les Festes de Sant Antoni dels Ports de Morella, unes de les més antigues del país i que es celebren en ple fred hivernal, al mes de gener. En el marc d’aquesta festa, les botargues escenifiquen les temptacions que la llegenda explica que hagué d’afrontar el sant durant la seva meditació.
Com aquestes figures festives, els nostres serveis volen encomanar l’esperit festiu a la comunitat a qui van destinats, volen servir per obrir pas a festes perdudes o oblidades, per encoratjar i fomentar la creació cultural, fomentar els espais de trobada i socialització… per fer, en definitiva, que la festa sigui millor.