El Sonar és, en contra dels que pensen que és una mena de suprema manifestació festiva de la cultura popular global, és, per a mi, molt lluny de ser una festa popular. Per mi, el Sonar és un festival, una macrofesta privada basada en la música electrònica, el ball i l´ús de drogues de disseny. Amb l’excusa de ser un esdeveniment multitudinari, el Sonar ha estat excessivament subvencionat per les institucions públiques catalana. Ara però, i des de fa uns anys, el Sonar genera les crítiques de nombroses persones i associacions, que consideren que cal modificar el rumb d’aquest festival.

Sobre el fenomen del Sonar hi ha diverses controvèrsies generades des de fa anys. Fins i tot fa uns mesos, es va organitzar un debat a Barcelona que es titulava, literalment “De l’aplec sardanista al Sonar, la cultura popular catalana avui“.

Un dels primers temes de controvèrsia que es generen quan arriba el Sonar és si la música electrònica és música popular. Per a mi aquest és un debat sense secrets: és evident que, com passa amb la música d’altres molts estils, bona part de la música electrònica és generada per gent anònima, al carrer, en cases privades, en locals d’assaig o al mig dels boscos, com va passar amb els pioners del jazz als Estats Units.

Un altre tema interessant és la relació d’aquesta música – i de les drogues que es consumeixen mentre es crea o es balla la música electrònica – amb els estats alterats de la consciència, el trànsit extàtic i la percepció del sagrat, un tema que excedeix de molt el comentari d’aquest post.

El segon gran debat és si el Sonar és una festa popular o, en termes més políticament correctes, si es pot considerar una manifestació de la cultura popular. Si el primer tema em generava pocs dubtes, aquest segon encara me’n genera menys. Hi ha gent, molt moderns, deconstruïts i fluïds ells, que consideren el Sonar una espècie de paradigma de festa popular global. Anem a pams. És una festa popular? Per a mi, el Sonar no és una festa popular, si no una macro festa privada, un macrofestival de música. I punt. Per diverses raons: a) Perquè el Sonar no té lloc en l’espai públic (tot i que hi ha diverses activitats al Sonar que trenquen amb això, la majoria són en recintes tancats que els organitzadors han hagut de llogar als seus respectius propietaris) ; b) Perquè per accedir als espais has de pagar un tiquet d’entrada; c) perquè, a diferència d’altres trobades de música electrònica, com les “raves” o les “free-parties”, s’hi reprodueix un esquema en què hi ha espectadors i actuants; d) perquè al Sonar no hi ha gent de totes les generacions… En podríem trobar més, però aquestes ja són raons de pes. El segon terme és encara més contundent. Diuen els partidaris del Sonar que hi va gent de tot el món. Home, de tot, el que es diu tot el món , no… Al Sonar hi venen majoritàriament europeus, del Nord i el Centre, alguns sudamericans i asiàtics. De gent procedent de l’India, el Pakistan, Iran, Mongòlia, Àfrica, Amèrica del Nord o Centreamèrica, i de tants i tants altres països, ben poca… per tant de global, res de res.

També cal dir que al Sonar, com a qualsevol festival, també és donen trets inherents a una festa: el component d’excés, el ball, la brutícia que genera, el volum de la música, en la vivència; també és un espai de relació i reunió de la comunitat: és un lloc on la gent parla, balla, es toca, es comunica…. Ara bé, d’aquí a considerar-ho festa popular n’hi ha un tros.

Cal afegir que el Sonar és una proposta que, organitzada per una empresa gestionada per tres persones, ha aconseguit fer-se amb un bon feix de diners públics. Ignoro exactament la quantitat de diners en metàl·lic que l’Ajuntament dóna a Advanced Music (l’empresa privada que gestiona el Sonar), més tots els serveis que a través del CCCB i el Macba els regalen -l’espai, la neteja-… , però em jugaria un pèsol a que els diners amb què l’Ajuntament subvenciona el Sonar (per tres dies) s’apropen als que es donen a tots els grups de cultura popular i tradicional de la ciutat per tot l’any que, segons les estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 2006 van ser: Cultura popular  101.800 euros. Indignant. I ningú diu res…

Per tot això, crec que caldria

1. Revisar la política de les subvencions al Sonar. A mi ja em sembla bé que el Sonar es faci (personalment m’agrada la proposta) però crec que caldria revisar seriosament les polítiques de subvencions que les institucions públiques atorguen al festival. Perquè aquests tres senyors tenen els coneixements necessaris (tots són fills de bones famílies i molt ben relacionats) per trobar els spónsors privats que facin falta perquè el Sonar rutlli.

i 2. Estudiar el trasllat del Sonar de dia fora la ciutat. Una part del Sonar es desenvolupa en l’espai comprès entre el Macba, el CCCB i la Universitat Blanquerna. Es tracta d’una plaça arbrada, força àmplia. Un espai, que per cert, tinc l’honor de dir que vam inaugurar jo i una colla d’amics el 6 d’abril del 1997 amb una festa gratuïta que vam anomenar “1000 dies pel 2000″ i que vam organitzar, amb un èxit sorprenent de públic, sense pràcticament diners públics. Aquella va ser la primera vegada que aquest espai va ser utilitzat amb finalitats festives. Recordo que en aquella festa va venir el Sergio Caballero, un dels actuals promotors del Sonar, a qui recordo sentir dir que li agradava aquell espai. L’espai té moltes virtuts, però no és el millor espai pel Sonar. De fet, des de fa anys les associacions de la zona es queixen dels desperfectes que causa el volum de la música (que sona matí i tarda sense parar) i del volum de deixalles que es generen als carrers adjacents (com és que no s’aplica l’ordenança del civisme en aquest cas?). Una possible opció és que el Sonar de dia es traslladés a l’espai de la Fira (o en algun altre indret sense veïns).