Ahir vaig tenir la oportunitat de seguir, amb en J i la M, el procés tradicional de recol·lecció del vímet, un dels elements naturals amb què els cistellers elaboren les seves peces. Aprofitant que feia menys fred que altres dies, vam anar al camp, els vaig ajudar a collir els vims, els vaig fotografiar i vam dinar plegats.

Des de fa uns mesos col·laboro amb en Josep Mercader, pagès i cisteller de Torroella de Montgrí. El vaig conèixer per casualitat un dia a Torroella quan, en preguntar a una dona on havia comprat un cabàs que duia, em va assenyalar el taller d’en Josep. Hi vaig anar i vam estar xerrant una llarga estona sobre les feines de cadascú, sobre les coincidències del fet de treballar amb les xarxes, informàtiques o vegetals.

Amb el temps hem anat tramant una bona amistat que s’ha materialitzat en una col·laboració. En aquest temps, l’he ajudat a presentar una interesantíssima  recerca que ha fet sobre els diferents tipus de nanses de pescadors tradicionals catalanes, recollides directament de persones que saben com fer-les i que a l’estiu farem voltar com a exposició. També li he obert un blog que anem mantenint quan podem, amb posts d’algunes de les tasques que fa. A canvi, ell m’ha obert les portes del seu ofici, m’està ajudant a fer un article que publicaré en breu sobre la cistelleria i les festes populars, ha aportat diverses peces de cistelleria tradicional per a la col·lecció de l’associació i ens obsequia de tant en tant amb cols i enciams del seu hort.

Amb en J compartim una manera d’entendre l’agricultura, tot i que ell és de família pagesa i jo no. Reivindica el paper de les explotacions petites i la validesa del quefer tradicional, sense renunciar als estris que poden simplificar feines, al mateix temps que recela de la industrialització massiva del camp. En J és un tot terreny: és mestre cisteller, mestre de poda, horticultor, col·labora amb recerques científiques, etc Ara vol reinstaurar la construcció de barraques de borrom fetes amb elements 100% naturals, com les que es fan al Delta de l’Ebre i que havíen estat tradicionals a l’Empordà (un dia d’aquests anirem a filmar un dels pocs homes que saben com es fan) I mentre fa tot això, no para de treballar en l’elaboració de peces de cistelleria que ven en fires i mercats, i ara també per Internet.

Ahir vaig anar al camp que tenen aprop de Torroella on té un plantació de diferents tipus de vímet que utilitza per a fer els seus objectes. El vímet és una planta que es desenvolupa i treu les seves fulles durant la primavera i l’estiu, quan cal regar-lo -poc, perquè no requereix de massa aigua-. A la tardor les fulles s’assequen i cauen i a l’hivern, només en queden les branques. El vímet es talla en funció del temps, però generalment a partir del desembre i fins el gener. En d’altres contrades més fredes, la collita es pot allargar fins el febrer. Una vegada tallat, el vímet rebrota de les mateixes soques.

La collita és anual i s’ha de fer sempre en lluna vella. Consisteix en tallar i recollir les tiges de les plantes d’un any, les que encara no han fet branques horitzontals. La tala es realitza modernament amb un disc mecànic molt afilat que va amb una petita desbrossadora a gasolina. Antigament el procés es feia manualment, amb tisores. Una vegada tallades, les tiges s’han de classificar per mides i tipologies i separar de les males herbes. Una vegada al magatzem, les tiges s’agrupen en garbes i, si es vol fer vímer blanc, es posen en aigua perquè s’estovin.

El vímet ha estat, juntament amb les canyes, un dels materials tradicionalment utilitzats per a realitzar tot tipus de peces de cistelleria: cistells, cabassos, coves, nanses per pescar, etc. N’hi ha de molts tipus, i només ell en sap apreciar les diferències i la seva utilitat per a les diferents peces. Ell en conrea de groc i vermell, d’autòcton i de turista, per al seu ús particular però també en ven a d’altres cistellers que no tenen la possibilitat de conrear-ne.

El vímet té un altre mercat: el destinat a abastir productes de jardineria, com tancaments i altres sistemes d’ocultació del jardí, així com parasols. Amb el vímet, però, també es poden fer moltes altres peces, infinites, perquè és un material molt resistent i molt flexible, des de cabanes per a infants plantades en jardins (amb la peculiaritat que cada any verdegen), tot tipus d’estructures per a projectes artístics o boles de vímet pelat que es poden servir per a fer magnífiques làmpares, com aquesta de la foto, que hem fet amb la H per casa. A en J li agrada fer treballs especials i, de cara a l’any que comença d’aquí poc, estem treballant en la creació d’éssers fantàstics per a incorporar-los en les celebracions tradicionals de l’arròs, sant jordi i les festes de carboners que es fan per aquestes contrades.