Des que sóc per l’Empordanet estic recollint paraules que són habituals en el parlar d’aquesta zona. Es tracta de paraules que no havia sentit mai fins que vaig venir a viure aquí l’any 2010 però que ara ja em són més que familiars. En deixo aquí escrites una primera tongada:

ara pla! - exclamació de sorpresa
a fequis - reducció de “a fe que”
arrabassar - arrencar una planta amb esforç d’allà on està arrelada
basarda (fer) - por intensa, impressió molt forta
botir – inflar alguna cosa (origen de la paraula embotit, carn botida) Estar botit – estar tip, inflat, ple.
bruel - crit molt fort, de to bramolós
brunyol - bunyol
canyó - la part interior del coll, garganta (en castellà)
carrota - pastanaga
cremar - encendre (els fanals, un llum)
corculla o carculla - petxina
empassegar - ensopegar (de “pas segat”?), entrebancar-se
empitofar – embriagar, emborratxar
engavanyar – molestar l’excés de roba
entrevistar – parlar (cara a cara), reunir-se amb algú per parlar d’un assumpte
enxerinar – enrabiar, eriçar (posar-se dret, activar-se motivadament)
escalipatxo, escalaput – gripau, també utilitzat per designar algú lleig i esquifit
esgavellar – fer malbé una cosa, trencar
esparracar – esquinçar de mala manera
espellongar – espavilar, afanyar-se
estacar – lligar, subjectar, fermar, retenir algú o alguna cosa (a una estaca)
estuba – xafogor, calor que ofega
esventat – nerviós, accelerat, esperitat (per efecte de la tramuntana)
feixina – aplec, feix de llenya petita
firar – comprar
forjar-se – posar-se bé (una peça de roba), especialment: posar-se la camisa per dins els pantalons
foteta/fotetis (ser un) – algú que li agrada la broma, que se’n en fot d’alguna cosa, que acollona amb certa sornegueria (donada per la familiaritat amb el receptor)
fressa – soroll
garota/garoina – eriço de mar
grana – postre de músic
grama – un tipus de mala herba
grop – nuvolada tempestuosa que es forma i avança ràpidament (venir grop)
lleixa – prestatgeria de fusta, estanteria (en castellà)
llisquet – balda petita per impedir que s’obri una porta, pestillo (en castellà)
llipota/llipoter – cirera d’arboç, arbre que fa cireres d’arboç
llor – llorer
lluquet – feixet de palla o altre vegetal sec utilitzat per encendre el foc
manyac – carinyós, dòcil, “manso” i per extensió estimat, que es deixa estimar (fer el manyagoi)
menester (haver de) – necessitar
mesell – tossut (per falta de seny), que no té enteniment, imbècil
papibou – babau, crèdul, capgròs (fase larvària del gripau o granota)
parar el Sol – prendre el Sol
picar – pegar (a una persona)
pioc (ser/estar) – ser propens a emmalaltir, estar malalt, mancat de salut
rampoines – objectes inservibles, trastos(castellà)
rantell – mosquit (culex pipiens)
rinxola – mosquit petit, de picada forta i dolorosa, i que deixa una ferida prominent (Verges)
siglantana – sargantana
tomata – tomàquet
trumfa – patata
trobar romeguera – trobar algú o alguna cosa pel camí que destorba d’arribar prest
veixina – pet (no sorollós)
viatjant – comercial
xalar – gaudir, divertir-se alegrement
xefla – àpat festiu, tertúlia no seriosa

(Actualitzat el 27 d’abril de 2020)

Per Internet he vist que hi ha qui està recollint el vocabulari altempordanès i també algú que al blog El Sedàs, ha recollit un bon nombre de paraules baixempordaneses.

En un proper post publicaré algunes expressions populars i frases fetes recollides pel Baix Empordà, sobretot de padrins i padrines, i que quasi ja no es fan servir o es coneixen molt poc, com “A un gat vell no li diguis moixina”, “Sempre s’ha d’estar emmascarat per una paella”, “La vida són tres pams: la panxa, la butxaca i la cigala”…