Avui ha estat el primer dia de feina a Mumbai. Al matí hem estat gravant al taller d’un escultor, un dels 300 que hi ha a la ciutat dedicats a fer les estatues que d’aqui a uns dies protgonitzaran el Ganesh Chaturti, la principal festa de l’any a la ciutat. I al vespre, hem anat a gravar una colla de govindes a Girgaum, el que es considera el barri bressol casteller de Mumbai.

Mumbai és una ciutat aclaparadora: aqui tot té una dimensió colossal. I aquests dies fa una xafogor insuportable. Encara és temporada de monzons i de tant en tant cau un xàfec. Avui, però ha sortit el Soli hem aprofitat per, després d’un dia d’aclimatació, sortir a gravar.


Aquest mati hem fet la primera sortida  a la recerca d’un dels 200 tallers artesans on fabriquen imatges de Ganesh que d’aqui a uns dies protagonitzaran la festa popular més important de tot l’any a Mumbai. Preguntant aqui i allà obtenim una primera pista i un noi, en S, que ens hi porta. Haviem de seguir en J, un buscavides que en C ha conegut pel carrer, però li dic que anem amb en S, que tot i que fa mala cara, crec que sap on va.


Després de vint minuts passant per no sé on, i entremig dels milers de cotxes, en S agafa un petit carreró, una entrada que ens porta a l’interior del que sembla un pati de veïns. A mà dreta, damunt una tarima improvisada amb pals de bambú, uns plàstics amaguen un taller d’artesans. Obrim una cortina i en S ens presenta en J, director d’una empresa que fa quatre generacions que es dedica a fabricar une estatues d’un dels deus més coneguts de la India, Ganesh.

En S és extraordinariament amable amb nosaltres i ens explica amb tots els detalls el procés de construcció de les estatues…. Al cap d’una estona ens ensenya una altra part del taller. Hi ha figures i motllos per tot arreu, allà on hi ha un forat hi cap una peça. Li pregunto si la seva dona no l’amenaça en fer-lo fora de casa amb tantes peces per tot arreu. I riu i em dona la mà encara rient, com volguent dir: Bona aquesta!


A la nit, haviem planificat trucar en S perquè ens donés una volta amb cotxe pels carrers. El primer dia, venint de l’aeroport, ja vam veure grups de joves practicant l’enlairament de castells pels carrers i volíem gravar imatges des del cotxe, per mostrar com n’és de popular aquesta pràctica aquí. Però en S ens ha dit que no podia venir i hem decidit agafar un taxi i plantar-nos a Girgaum, el barri on suposadament neixen els castells indis. En baixar del taxi hem preguntat a un noi pel carrer, emmig d’uns carrers bulliciosos, i ens ha dit que fins les 11 no començaven. De sobte, però, hem passat per un Pandal: el lloc on una comunitat de veïns construeix una estatua de Ganesh gegant. Hem tret el cap i hem al·lucinat: un ganesh d’uns cinc metres en plena construcció, aguantat amb canyes com a andamis. Ens han convidat a entrar, els hem explicat que estavem fent i desseguida ens han donat permis per filmar.

De cop, ens hem vist rodeats per molts curiosos que volien saber qui erem i que feiem allà i, per sopresa nostre, un amic de la familia ens ha dit que era govinda i que si el volíem acompanyar per veure com assaijaven. Després de menjar una mica, a les 11 en punt hem anat al lloc, un petit carreró, on els govindes assagen. Excuse-me: what you are looking for? ens ha dit un, i hem començat a xerrar… Una altra vegada ens han rodejat moltes persones fent-nos preguntes. Hem gravat l’assaig, ens han regalat camisetes de la seva colla, s’han volgut fer unes fotos amb nosaltres i ens han convidat a un “cold drink”. Una passada d’hospitalitat. Noslatres hem flipat però ells em sembla que encara més…

Per sorpresa nostra un noi ha aparegut amb un retall de premsa d’un castell català publicat en un diari indi, diria que un 4 de 8 o de 9 dels castelles de Barcelona, per la festa de la Mercè. De colles de govindes (Govinda Pathak) n’hi ha unes 700 només a Mumbai. Es tracta d’una tradició molt arrelada i que, tot i que només es celebra un dia a l’any gaudeix d’una extraordinària i sorprenent popularitat. Ara bé, poques colles assoleixen més de 8 pisos i la majoria són de cinc a sis. És el que buscavem: filmar i fotografiar aquesta pràctica en una colla petita, en un barri, mentre assagen les construccions, dies abans que comenci la festa. Els govindes alucinen amb els castells catalans i s’hi emmirallen! Els castellers ja són en boca de tothom (inclús un botiguer d’una tenda molt petita ho sbia perquè ha sortit per la tele) i l’expedició catalana a Mumbai de l’agost ha assolit un ressò espectacular.

Una vegada aclimatats a la nova realitat, ha començat l’expedició etnogràfica… i això és el que més ens agrada quen sortim a gravar: anar per lliure, a l’aventura i seguir la intuïció. Fer massa plans, a l’Asia, i quan un hi va amb aquest esperit de batalla, no funciona… afortunadament. Perquè aqui, en aquestes condicions, quan els plans no surten bé, les coses poden ser molt millors!