Aquest cap de setmana he estat, ben acompanyat per en C, en T i la J, primer al Canigó, seguint els actes rituals de la Flama del Foc de Sant Joan, i després a Arties, a la Vall d’Aran, per veure la festa d’eth Taro. Un bon cap de setmana, amb emocions fortes, molts quilòmetres per les carreteres del Pirineu, nusos als sentiments i una gran sensació d’aventura.

A Arties, construeixen, com en d’altres poblacions del Pirineu per aquestes dates, un altíssim tòtem fet amb tronc d’avet, que obren amb l’ajuda de tascons distribuïts al llarg del tronc. L’anomenen Faro, Haro o Taro perquè, clavat al bell mig de la plaça, serveix de far per alguna altra cosa (un ball, una baixada de falles…). I en efecte, als Pallars i a l’Alta Ribagorça, aquest “faro” és el senyal que dóna inici a les baixades de falles de la Festa de Sant Joan, uns troncs de mides i formes diferents, que són carregats encesos a les espatlles pels joves des d’un turó proper al poble fins a la plaça. A Les (Vall d’Aran), en canvi, el “Haro” s’encén i dóna pas a un conjunt de balls tradicionals aranesos que s’efectuen al seu voltant.

A Arties, però, el ritual és sorprenentment diferent. Una vegada encès, fan caure el Taro a terra i, amb l’ajuda de cordes, el van arrossegant de forma tumultuosa, excitada i festiva pels carrers del poble. En determinats indrets, la comitiva s’atura i els joves llancen gasoil a les flames enganxades al tronc, per tal de generar flames molt més altes, moment que és aprofitat pels assistents per saltar per damunt del Taro.

El trajecte amb el tronc arrossegat dura unes hores pels carrers i places i acaba, a altes hores, davant de la casa de l’alcalde, indret on es deixa de forma definitiva l’arbre ja quasi carbonitzat. Aquest és un costum curiós, i desconec si és gaire recent o de fa molts i molts anys (no vam poder fer xerrar gaire amb ningú perquè anàvem molt cansats i justos de temps).

Més enllà de si la festa és grossa ara (que és evident que si) i de si té senti pels que la fan (és evident que també, que ara és un d’aquells ritus pas per reafirmar-se com a membre d’una localitat que té una festa que l’identifica), al marxar d’Arties em va venir al cap una pregunta: perquè tiren el pal a terra i l’arrosseguen, precisament, fins a casa l’alcalde? Després de rumiar-hi una mica, he arribat a la conclusió que aquest detall – que duguin el tronc encès fins davant la casa de la màxima autoritat política del poble- és potser, el que explica que el Taro hagi deixat de ser un far de foc clavat i fixe en una plaça (com passa en molts altres pobles), per esdevenir un tipus de festa molt diferent, tal i com és ara.

Però perquè davant de la casa de l’alcalde? Quines possibles explicacions hi ha? Podria ser que un any, pel que sigui, els joves, emprenyats amb l’alcalde, van dur-li el tronc fins a casa perquè el veiés bé? Li van dur el tronc encès a casa en senyal de disconformitat amb alguna norma que el govern havia pres aquell any? Va ser un acte de rebuig i d’amenaça en el marc d’algun conflicte local? A al contrari: va ser aquesta una estratègia premeditada i intel·ligent per involucrar les autoritats del poble en una festa que, en algun moment, havia vist perillar la seva continuïtat? O potser no hi ha cap raó, i, senzillament, la festa s’ha anat construint així de forma espontània? No ho sé…

El que és clar, és que a Arties, el ritual de la festa és molt diferent de com té lloc en poblacions properes, com Les, les valls d’Àneu (Alins, Isil….). Si acceptem que el ritus original de la Festa de Sant Joan al Pirineu està format per dos elements: el faro i la baixada de falles, aleshores hem d’acceptar que a Arties semblaria que s’ha perdut la baixada de falles i s’ha desvirtuat la funció del Taro com a far de llum. Tot i tenir un mateix origen comú que les festes d’altres pobles pirinencs, a Arties la festa ha agafat un altre camí. Però és que les festes mes singulars, moltes vegades, són precisament aquestes: les que per alguna raó se surten del camí establert, del ritus originari, per esdevenir, sense por i sense complexes, tota una altra cosa.