Tsa-tsa és el nom que reben unes petites figures icòniques fetes d’argila que les comunitats d’origen tibetà utilitzen en contextos religiosos, al Tibet, al Nepal i al Bhutan. Els tsa-tsa es deixen en aquells llocs on hi ha “nimbus” o aureola, els espais sagrats identificats per totes les cultures, i que sovint són llocs elevats (colls i pics de muntanyes), coves, llacs, naixements de rius, indrets amb roques i arbres monumentals. Els tsa-tsa tenen el seu origen en les pràctiques animistes del Bon-po, la religió practicada pels tibetans abans de l’arribada del buddhisme procedent del Nepal i l’Índia.


De tsa-tsa o tsha-tsha (derivat dels sànskrit “sa-tstsha”) n’hi ha de diferents tipologies segons la funció que fan i els materials amb què estan elaborats. També hi ha els tsa-tsa medicinals, fets a base d’argila i una barreja d’herbes remeieres, que es poden fer servir com amulets amb poders guaridors. Els més apreciats i difícils de trobar són els tsa-tsa que contenen liquid procedent dels processos de momificació de grans Rinpotxes o “tulkus” (lames reencarnats) i els tsa-tsa que han estat fabricats per lames (els sacerdots del buddhisme tibetà) d’alt rang i que contenen les seves empremtes digitals. Alguns d’aquests tenen forma de divinitat, en aquest cas de Buddha, i s’utilitzen a mode d’ofrena. Molts tsa-tsa funcionen com a objectes sagrats -prèvia activació del seu poder per una persona autoritzada- i per això sovint es col·loquen dins de les “stupes”, estàtues de buddha, altars de monestirs, etc


Ara bé, els tsa-tsa també s’utilitzen de forma popular en els ritus de tipus funerari. En aquest cas s’anomenen “tsa-tsa de cendra”, “tsa-tsa dels morts” o “tsa-tsa d’óssos”. Es tracta d’unes figures de color blanc grisós fetes amb una barreja d’argila i la cendra d’una persona morta. La cendra del difunt es recull de la pira funerària després de la incineració del cadàver i es barreja amb aigua i argila per aconseguir una pasta que, una vegada posada dins un motlle, serà la que donarà la forma de con característica dels tsa-tsa. Els funeraris acostumen a ser grisos o blancs, mentre que els altres tsa-tsa, una vegada trets del motlle i assecats, es pinten de color vermell o daurat.

El ritus (que he pogut observar en primera persona a les muntanyes del Nepal), funciona de la següent manera. Quan alguna persona mor, els membres de la seva família porten les cendres als lames del poble. Amb la pasta sorgida de barrejar l’argila i les cendres, i sobre la base d’un motlle icònic, els lames elaboren 108 petits tsa-tsa (no fan més de quatre dits d’alçada). El número 108 és un número sagrat al Nepal i el podem trobar també en d’altres indrets i ritus: 108 és els numero de sortidors que hi ha en una de les fonts més sagrades del país i 108 també és el número de làmpades d’oli que han d’encendre els newars quan es mor un familiar.

Els familiars del difunt busquen aleshores un lloc sec i net, -amb “nimbus”, aureola-, per deixar-hi alguns dels 108 tsa-tsa. Tanmateix, el costum és no deixar mai tots els tsa-tsa al mateix indret, sino que es reparteixen entre diversos llocs. Així, els familiars deixen tsa-tsa sobre “txortens” (monuments que marquen el terme d’un poble), sobre parets de les “gompas” (les esglésies) o monestirs, i especialment als peus d’indrets naturals com coves, fonts i pedres o arbres. Els tsa-tsa que vam veure nosaltres, les que apareixen a les fotografies i que han originat aquest post les vam veure sota una gran roca.

Desconec quina creença hi ha darrera d’aquesta pràctica però sembla més que evident que procedeix d’una antiga creença animista bon. Sense haver-hi pogut aprofundir gaire, a mi em sembla com si els tsa-tsa fessin la funció d’algun tipus de pont entre els esperits dels morts i els llocs sagrats. Posant tsa-tsa en aquests llocs especials de la natura, els tibetans estarien connectant l’esperit de la persona morta (que és dins el tsa-tsa en forma de relíquia-cendra) amb els indrets amb “nimbus”.

(Els apunts per a fer aquest post van ser recollits al poble de Shala-Shyala, a la regió del Manaslu, i van ser explicades per en Nubri Yonten Lama (nubriyontenlama@gmail.com) mestre de l’escola “Himalaya Padmasambhava School” de Shyala.)